Està malament el que està bé

Durant les últimes setmanes he intentat desentranyar una de les qüestions ètiques més endimoniades del nostre temps i encara no m’ha quedat del tot clar si està bé o malament informar sobre qüestions de possible corrupció o delicte fiscal que afecten els cònjuges i familiars dels càrrecs públics. ¿Es pot fer? ¿S’ha de fer? ¿Està bé o està malament? S’ha dit que està malament, i s’ha dit amb una contundència que fa suposar que és cert, informar de les reunions de Begoña Gómez, que l’únic pecat que té és ser la dona de Pedro Sánchez, amb directius d’empreses que més tard rebrien el favor dels fons públics. I s’ha dit que està bé, amb la mateixa contundència, informar sobre els presumptes delictes fiscals que va cometre Alberto González abans de ser la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ja que la presidenta de la Comunitat de Madrid viu ara en un pis propietat del seu nòvio, i això és gravíssim. Atès que l’ètica ha de ser un sistema universal, i això significa que podríem aplicar-la en totes les situacions de la nostra vida activant les mateixes preguntes, intento col·locar en la balança tots els pesos. Potser perquè jo no soc filòsof i no he tornat a llegir Kant des que era estudiant, fracàs. En la meva defensa diré que tot el que surt al diari està destinat a l’oblit, a diferència del que diuen diuen els nostres polítics, que queda registrat en els annals de la saviesa. Val la pena, per tant, que els pagans escoltem els sacerdots: aquestes persones que, a causa de la seva demostrada saviesa, capacitat crítica i altura intel·lectual, ocupen avui llocs de responsabilitat institucional. Per exemple, Yolanda Díaz, potser la dona més subtil i culta sobre la faç de la terra. Julia Otero va aprofitar el privilegi que implica posar la ministra Díaz davant el micròfon i l’hi va preguntar: "¿Està bé o està malament?" I Yolanda Díaz va ser taxativa: està malament, és intolerable i, a més, perillós, perquè corroeix els nostres principis bàsics i atempta contra la convivència. Perfecte, estem encaminats. A continuació li va preguntar Otero si això afecta també la presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu nòvio, i Yolanda Díaz va respondre que no només està bé informar-ne, sinó que és necessari, perquè no fer-ho és intolerable i, a més, perillós, perquè corroeix els nostres principis bàsics i atempta contra la convivència. No sé a vosaltres, però a mi em va quedar tot clar.

El més llegit