Volen ficar Puigdemont a l’‘infern’ de Dante

Ressorgeix el cas de la trama russa i Carles Puigdemont. És un tema que ja va tenir un primer recorregut mediàtic l’any 2017, fins i tot abans de l’1-O. Ara el jutge Joaquín Aguirre ha prorrogat sis mesos la investigació i la tele s’hi ha entusiasmat enormement. ¡Ah! És un affaire ideal per amenitzar tertúlies. És molt atractiu. Esbirros de Vladímir Putin oferint 500.000 milions de dòlars, a més de 10.000 soldats o mercenaris a granel… I apassionants novetats sobre l’eurodiputada Tatiana, com a enllaç a l’estil Mata Hari. De tots els programes que aquests últims dies han sucat pa en una operació tan colossal voldria destacar Horizonte, d’Iker Jiménez (Cuatro). Ens va amenitzar l’altre dia una vetllada que mereix matrícula d’honor, en el gènere apocalíptic, em refereixo. L’aportació més sensacional va ser la que va protagonitzar el doctor Cabrera, famós i molt televisiu psiquiatre forense. "¡Això és traïció!", va exclamar de sobte alçant la veu contra Puigdemont. I va afegir: "La traïció la fica Dante en el novè cercle de l’infern, perquè la traïció a la pàtria era el pecat més greu. ¡I jo vull el traïdor en aquest infern!". ¡Ah! Va ser un apunt, en efecte, dantesc. Es referia Cabrera al terrible cant XXXIII de la Divina comèdia, on en un llac de gel estan confinats els traïdors. I és tanta la seva fam i desesperació que es canibalitzen entre ells. "I com que el pa per la gana es devora / el de dalt a l’altre li clavava les dents / per on el cervell s’uneix amb el clatell". Home, comprenc l’enuig del doctor Cabrera. Fins i tot puc entendre la tírria que té a Puigdemont. Però invocar Dante Alighieri perquè intervingui i transformi Waterloo en aquell llac de gel ple d’antropòfags em sembla exagerat i molt cruel. Ben mirat, és possible que el canibalisme hagi augmentat últimament. El de caràcter polític, fonamentalment. Però aquesta és una altra història. ANA BELÉN. – De l’entrevista de Jordi Évole a Ana Belén remarquem el seu relat sobre l’assetjament que va patir, anys enrere, per part d’un director de cine famós. I després, quan Évole li va dir que en els mítings de Vox solen posar per la megafonia la seva cèlebre España camisa blanca de mi esperanza, la seva sàvia i irònica resposta: "No deuen haver entès la cançó. ¡Tant remar per acabar a la riba!".

El més llegit