Jordi Évole, des que va començar amb el periodisme gonzo en el seu primer Salvados, ha mostrat sempre molt interès per la cosa etarra. Llavors encara existia ETA i no era el més assenyat del món posar-se follonero amb el món abertzale, però ho feia. Aquesta cosa seva de "t’ho dic de bon rotllo però t’ho dic", el "millor demanar perdó que demanar permís" que va ser el lema del seu programa, funcionava. Té emissions antigues on se’n va a les manis abertzales i per poc no el treuen a hòsties. Li retreu una dreta espanyola que no veu les seves pel·lícules, per exemple, que tractés Otegi com a col·lega, però obliden que així, de bon rotllo, va dir al líder de l’esquerra abertzale que a veure si sisplau condemnava el terrorisme, cosa que el senyor Totes Les Violències mai va concedir. Amb Iñaki Rekarte, un etarra penedit, ens va donar un dels seus programes més intensos, i té entrevistes a víctimes del terrorisme que són absolutament demolidores.