Ander Puig: «Vaig veure clar que era un noi quan em vaig enamorar»

Als seus 22 anys, Ander Puig (Barcelona, 2001) ha visibilitzat la vida d’un noi trans en sèries com ‘Élite’ i ‘Ser o no ser’, una producció de RTVE en col·laboració amb The Mediapro Studio que estrena la segona temporada aquest dimecres 11 d’octubre a RTVE Play. Però reclama que també està capacitat per interpretar papers de noi cis. «Com a actor, tinc una responsabilitat en el tema trans en la ficció i no em disgusta, però també agraeixo altres rols», afirma. ¿Quines diferències hi ha en aquesta segona temporada de ‘Ser o no ser’ respecte a la primera? És una temporada més enfocada al grup. Tot i que el Joel [el seu personatge] continua sent protagonista, els altres tenen molt a explicar. I la transsexualitat està tractada més en segon pla. En la primera presentem al personatge i la seva inseguretat, però en aquesta, tot i que continua sent allà, el Joel se centra en l’amor, en com el perceben els altres després d’haver confessat el que ha confessat. Continuarà sent dubitatiu, però l’important és el conflicte romàntic, perquè es troba entre dues noies. Diu que la transsexualitat queda més en segon pla. ¿Busca personatges que vagin més enllà d’aquest tema? Ho agraeixo. Al principi era primordial per al Joel, però una vegada que ho explica té altres coses. Com a actor tinc una responsabilitat en el tema trans en la ficció i no em disgusta, però també agraeixo altres rols. La segona temporada m’ha permès acostar-me més a la comèdia, i això és una cosa que he pogut potenciar com a actor. Abans em limitava al tema trans i més dramàtic, i jo necessitava respirar una mica. Tot i que la sèrie és una ficció, hi haurà moltes coses d’Ander al Joel, perquè heu passat per una experiència similar. Sí. El cas del Joel no és el meu, però sé el que és ser un noi trans innocent a l’institut i trobar-te amb les primeres vegades de les coses i que la societat no estigui preparada per a això. Ser l’únic que tira cap a davant, però els altres, sense voler, et rebutgen perquè no estan preparats. Sé el que és que hi hagi una inconsciència del que ets tu, i això fa molt mal. D’allà la importància de sèries com aquesta, que visibilitzen i normalitzen una realitat. És un gust haver-la pogut fer perquè hi ha gent que es pot beneficiar d’això, pot empatitzar, potser no li resultarà tan dur. Ara tinc la força per fer-ho perquè estic bé amb mi mateix, també perquè he tingut una família molt bona, he tingut molta sort, però també ha sigut difícil tenir aquesta lluita interna i ser tan insegur. Cada un té el seu viatge, però a mi m’enorgulleix haver estat en aquesta sèrie perquè diu moltes coses que és necessari que es diguin. ¿Quan va fer la transició? Als 17 anys, a primer de batxillerat, en un entorn en què em sentia bastant segur. Venia de l’ESO i allà sí que em sentia malament. Vaig fer batxillerat artístic com el Joel, tot i que en l’audiovisual. Allà vaig conèixer gent molt diversa i vaig sentir que podia mostrar facetes meves que abans no podia, em vaig anar deixant anar i al final hi va haver un moment en què no podia veure’m més clar a mi mateix com a Ander. El seu personatge a ‘Ser o no ser’ explica que va descobrir per Youtube que no era l’únic que no se sentia a gust amb el seu cos. ¿Li va passar el mateix? No. Inconscientment jo sempre he sabut que era un noi. Ho saps, però no li fas cas, fins que arriba el dia que dius: això és veritat i ho faré. Plores, però cal acceptar-lo. I en el batxillerat me’n vaig adonar quan em vaig enamorar d’una noia que sabia que havia vist abans que ningú com era jo realment. No vull dir que gràcies a aquesta noia sé que soc un noi, però ella em va ajudar que ho veiés amb més claredat. Igual que l’entorn que tenia i la gent que m’estimava. Va ser un cúmul de factors. També vaig llegir un llibre, ‘Amar y timar’, que és una col·lecció d’entrevistes de gent diversa. N’hi ha una amb un noi trans i em vaig sentir molt identificat. Va ser un punt clau i em vaig dir: Fes-ho ja, enfronta-t’hi perquè el temps va en contra. Així que van ser diferents moments que em van empoderar. Des que va rodar la primera temporada de ‘Ser o no ser’ li han passat moltes coses, com haver estat a ‘Élite’, que el pròxim 20 d’octubre torna amb una setena temporada. ¿A quin lloc es veu ara? Em sento en un lloc més constructiu laboralment i personalment. Sé que és el pas previ per després aconseguir papers per a un noi cis, per arribar a ser un actor, que és el que la societat està privant més a fer amb algú trans. Perquè vull tenir papers per explicar altres coses. He après molt i ‘Ser o no ser’ m’ha donat trames en què m’he pogut lluir. Però fins ara el meu missatge era molt limitat i crec que puc donar més. ¿Està a favor de la reclamació de què els personatges trans ho facin actors trans? Sí, almenys per ara. La gent trans no ho ha tingut fàcil, així que intentem fer-l’hi fàcil. La societat accepta ara millor les coses, però casos com el meu són escassos. Veig gent que no té feina perquè és trans i no té ‘passing’, per això crec que les persones trans haurien de ser elles les que expliquin la seva història.

Ander Puig: «Vaig veure clar que era un noi quan em vaig enamorar»

‘Ser o no ser’, una sèrie lluminosa i sense dramatismes sobre les inseguretats d’un adolescent trans

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest octubre

Emma Vilarasau: «No sé per què no m’han continuat trucant per fer sèries a TV3»

El més llegit