La crítica de Monegal: El mercat xinès del Barça de Laporta

Ara s’especula sobre com serà el nou programa que estrenarà pròximament J. J. Vázquez a Tele 5, i que es dirà ‘Cuentos chinos’. És més interessant intentar descobrir el que ja està passant al Barça de Laporta, que això sí que sembla un ‘cuento chino’ de primera. Des de fa temps estic buscant a TV-3 una analítica, una línia d’investigació sobre aquest assumpte. No la trobo. Del Barça sempre se n’ha dit que ‘és més que un club’. Se l’identifica com l’entitat de més projecció internacional de Catalunya, la imatge de marca més reconeixible al món. Per això he buscat a la que s’intitula la Televisió de Catalunya. A la secció d’esports dels ‘Telenotícies’ ens ressenyen simples d’entrades i sortides de jugadors. És una informació plana. S’evita la profunditat analítica. Citen moviments de peons sense explicar el que l’escaquista que hi ha al darrere pretén i amaga, i que afecta la mateixa naturalesa del club. El 31 d’agost, poques hores abans del tancament de fitxatges, al ‘TN migdia’, ens posaven en pantalla els que en surten i els que hi entren. Semblava un ‘pin ball’ d’entrants i sortints. «Surten Lenglet i Ansu Fati, entra Cancelo, i Joao Félix si encaixa en el ‘fair play’ financer». ¡Ah! El ‘fair play financer’. ¿I això què és? Potser va ser per evitar dir ‘les martingales del comissionisme i el mercadeig’. Recorro a periodistes que saben molt de futbol, i molt del Barça. El company Marcos López escrivia aquell dia 31, aquí, a EL PERIÓDICO: «Fa una setmana Xavi catalogava Ansu Fati com a ‘patrimoni de present i futur del club’. Gestos i paraules que no han servit». Dissabte, el meu estimat Emilio Pérez de Rozas detallava la llista de fons voltor i companyies de malabarismes financers a les quals ha recorregut Laporta –gairebé una trentena– i que no sabem si ja detenen part de la propietat del club. Amb raó Francisco Cabezas, el nostre Cap d’Esports, titulava el seu article: «¿I aquest Barcelona de qui és?», i advertia: «Les operacions financeres es creuen fins a formar enganxoses teranyines (...). La massa social no hi pinta res». Crec que TV-3, en altres àmbits, està canviant, cosa que celebro. Però amb el Barça sembla un dic de contenció al servei de Laporta i el seu cercle de mercadeig xinès. TV-3 hauria d’estar al servei dels socis. Reportatges d’investigació que ajudin a descobrir si l’anomenada ‘massa social’ del club encara és propietària d’alguna cosa.

El més llegit