La crítica de Monegal: «El procés em va provocar ràbia i vergonya»

En la quietud de la seva masia, on viu ara, als seus 89 anys d’edat, contemplant amb assossegada lucidesa la vida, Rosa Regàs ha rebut la visita de Ricard Ustrell (‘Col·lapse’, TV3). L’ha rebut amb un sentit de l’hospitalitat exquisit. Dos gossos de considerables dimensions jeien al seu costat. No semblaven en estat vigilant. Senzillament eren allà, demostrant fidelitat a la Rosa, al seu costat, que és el seu lloc. En un moment donat Ustrell li va preguntar: «¿Com vas viure el procés?». I la Rosa, amb un sentiment de tristesa impossible de reprimir, va contestar: «Em va provocar ràbia i vergonya. No es podia fer una cosa tan mediocre. Declarar la independència i marxar a la part de darrere d’un cotxe va ser absolutament ridícul». ¡Ah! Tot i sentint-se avergonyida, no va utilitzar cap desqualificatiu. No va parlar de ‘fugida’, ni de ‘fuga’. Només la impressió que li va produir –sentimental en el fons– aquell trist ridícul. És curiós, en les dues llargues entrevistes que va fer Ustrell a Puigdemont, quan aquella TV-3 del processisme l’enviava a complimentar-lo a Brussel·les (‘FAQS’ novembre 2017) i a Waterloo (‘Quatre gats’, desembre 2018), en cap de les dues li va preguntar mai per què va marxar amagat al maleter d’un vehicle. D’aquesta entrevista a Rosa Regàs, pausada i tranquil·la, a mi m’ha interessat molt aquest apunt que ella va formular sintetitzant el que passa: «Aquí del passat no se’n parla. El passat no compta. Sembla com si tots sortíssim d’ara mateix. ¿Com podem parlar de futur si no sabem d’on venim?». Sí. Per a molts només interessa la seva última foto, el seu últim somriure. Les fotos del que abans feien no convé que es difonguin. Rosa Regàs sempre ha sigut una convençuda catalanista. Recordo una anècdota seva que va explicar el desembre del 2005 en el programa ‘Senyores i senyors’ (La 2). En aquella època la Rosa era directora de la Biblioteca Nacional, i el PP estava llançant una infame campanya, sobretot a Madrid, contra l’Estatut de Catalunya. La Rosa va explicar: «Ja he hagut de baixar almenys de tres taxis, abans d’arribar a destí». No era pel taxista, era pels insults que des de la ràdio del vehicle alguna emissora llançava contra els catalans i contra Catalunya. Interessant avís al món del taxi. Tot viatger que lloga un vehicle amb xòfer té dret a no haver de suportar insults. O es canvia d’emissora, o s’apaga la radiofonia. I punt.

El més llegit