La crítica de Monegal: Per a ‘El hormiguero’ Feijóo ja és el president del Govern

Tot just entrar Alberto Núñez Feijóo a ‘El hormiguero’ el públic va arrencar a aplaudir prolongadament, amb un entusiasme molt bonic, i sonors crits i cors que exclamaven «¡president! ¡president! ¡president!». Al banc principal, el lloc privilegiat de primeríssima línia, on seu el copropietari del programa, Jorge Salvador, la càmera ens va enfocar el president de l’imperi Atresmedia, Josep Creuheras, aplaudint amb fervor. Va ser una imatge nova. No el vam veure quan hi va ser Pedro Sánchez, el dia abans. És una dada que admet especulacions. A l’amainar els aplaudiments i els cors, Feijóo va seure i Motos va procedir. Va ser una entrevista cordial. Podríem dir que fins i tot afectuosa. El president del PP, segurament motivat per tan colossal rebuda, va fer gala d’una notable fluïdesa. Va tenir només un petit problema amb el preu de la bossa de taronges, però en general va oferir de si mateix una imatge de polític seriós i alhora amable i de gran correcció. Es notava que estava còmode. Motos va contribuir molt a aquest confortable benestar. Li servia les preguntes amb safata. Tot just repreguntava. Van sintonitzar bé. Fins i tot li va preguntar quins ministeris tindria el seu govern perquè potser tenia la convicció, o l’anhel, que qui tenia davant ja era pràcticament el nou president del Govern. Va ser portentosa la quantitat d’ovacions que el públic li va dedicar a Feijóo. Les vaig comptar. El dia abans, a Sánchez n’hi van dedicar 7. A Feijóo 20. Va ser un no parar. Vint ovacions en una sessió de 53 minuts surt a una aclamació cada 2 minuts i mig. Prodigiós. Els aplaudiments del públic que assisteix a un programa de tele obeeixen a dos factors. Un, a l’impuls espontani de cada assistent quan escolta una cosa que li agrada enormement. És dificil que en una grada amb 50 o més persones, a totes els agradi el mateix contínuament, i comencin a aplaudir totes de cop. Dos, el més habitual als platós és que el públic obeeixi a les indicacions del regidor. El regidor és una figura molt útil. És com aquells ‘caps de claca’ que hi havia abans als teatres del Paral.lel, que et regalaven entrades per veure la formidable vedet Tania Doris a canvi que et posessis a aplaudir com un boig cada vegada que ell feia una indicació. ¡Ah! És indiscutible: el regidor d’‘El hormiguero’ ha fet una feina excel·lent.

El més llegit