La crítica de Monegal: ¿La Bíblia és pornografia? ¡La Bíblia és literatura!

El papa Francesc acaba de nomenar el teòleg i mossèn de l’Ateneu Universitari Sant Pacià,Armand Puig, president de l’agència de la Santa Seu per a la promoció de les universitats eclesiàstiques de tot el món. I Xavier Graset (‘Més 324’, TV3) li ha fet una entrevista. És un càrrec molt important el que Armand Puig acaba d’assumir. Al marge del seu nomenament, la conversa ha sigut arborescent i interessantíssima. Per exemple, el tema de Gaudí, de qui Armand Puig és un gran impulsor de la seva beatificació. Considera que «va fer un gran procés de despullament. Va passar de ser un dandi a ser un místic». O sigui que l’ascetisme existencial de Gaudí no és fruit d’una ingènua afició a l’‘amanita muscaria’, com afirmava el meu recordat Joan Llarch a ‘Gaudí, biografía mágica’ (Plaza & Janés, 1982), sinó que és conseqüència d’una espiritualitat pura. ¡Ah! Només aquest tema donaria per a una entrevista, llarga i profunda. Però el més interessant, i actualíssim, que va abordar Graset aquella nit va ser quan li va preguntar què opina dels que asseguren que la Bíblia és pornogràfica. Efectivament, un pare de família de Salt Lake City va iniciar aquesta línia de pensament, segons d’altres, molt recargolada. Mossèn Armand va somriure, i va contestar: «A la Bíblia hi ha relats escabrosos, hi ha violència, sang, guerra... ¡Perquè la Biblia és, sobretot, literatura! És un gran calaix de sastre de gèneres literaris». Coneix del que parla Armand Puig. Va coordinar la traducció ecumènica al català de la Bíblia i, a més, és especialista en els evangelis de Lluc, Marc i Mateu, considerats harmònics entre si. Sembla que el de Joan és una altra cosa, més assilvestrat o, com diu Lluís Busquets i Grabulosa en el tercer volum del seu tríptic ‘Enigmes de la Bíblia’, que també va ser entrevistat per Graset fa pocs mesos: «Joan es pren una gran llibertat en el relat dels fets». L’advertència del teòleg Armand, que la Bíblia és literatura, afegint que «tot i que Déu és darrere l’evangelista, s’ha de saber considerar les expressions», dibuixa un exercici d’anàlisi dificilísimo: la recerca de si en efecte Déu és darrere, o només és pura imaginació de qui escriu. Aprenc molt amb el programa de Graset. Discrepo de vegades dels seus enfocaments polítics, però com més veig les seves entrevistes a escriptors i els seus llibres, més m’ajuda a mitigar el que hi ha en mi: un ase profund. L’hi agraeixo molt.

El més llegit