La crítica de Monegal: Butanito, cada nit bomba de la radiofonia

Segurament tenia una espina clavada José María García amb la sèrie que va estrenar Movistar Plus+ el 2021 titulada ‘Reyes de la noche’. Allà va quedar retratat en clau de paròdia i esperpent. Semblava una espècie de ‘Torrente’ de les ones. ‘Cutre’. Una espècie de síntesi del ‘macarrisme’ de la radiofonia esportiva. Ara la mateixa plataforma (M P+) corregeix el tret i acaba d’estrenar la docusèrie ‘Supergarcía’. Malgrat l’opinió de col·legues que el defineixen com a «brivall, gran cabró, dictador», malgrat aquest preàmbul dur, aquesta sèrie ha sigut construïda des de la devoció i no des de la malvolença. Per aquesta raó és el mateix García qui la protagonitza. Al marge de la radiografia del seu èxit, colossal, indiscutible, voldria ressaltar moments que mantenen una actualitat molt viva. Als anys 70 i 80, García ja explicava a José María Iñigo, quan l’entrevistava a TVE: «¡Es compren àrbitres i es compren partits!». O sigui, que potser allò de Negreira no és més que la punteta d’un vell iceberg ocult. Les relacions amb les empreses en les quals va treballar també dibuixen un paisatge meditable. «A la SER em van respectar fins que Pío Cabanillas va arribar a ministre. Eugenio Fontán em va dir: ‘Cabanillas no ens dona emissores si tu segueixes’». I no va seguir García. Abans, a TVE li va passar una cosa semblant. «Vaig acabar el dia que em vaig ficar amb un cosí de la senyora Carmen Polo», i li van mostrar la porta de sortida. L’empresa en la qual va ser més feliç va ser a Antena 3 Radio. Ens van passar un anunci que feia en aquells anys, per promocionar la cadena. Apareixia un primer pla del cul d’una jove i García ens advertia: «Aquí anomenem les coses pel seu nom. Al pa, pa. Al vi, vi. I al cul, cul». ¡Ah! Deia Almudena Pérez, que va ser la seva secretària durant anys: «Era un món d’homes. Em vaig passar els dos primers anys vestint com un home. Era una forma d’intentar ser ‘un’ més». La seva potència va ser una audiència impressionant. La seva soldada, 2.000 milions de pessetes per temporada. La publicitat fluïa amb més cabal que el riu Mississippí. Era més popular, més famós, més estrella, ell, que els futbolistes o ciclistes a qui posava el micro. El personatge va devorar la persona. Va començar sent un formidable, insòlit, i afiladíssim denunciador, i va acabar com a ‘showman’. Advertien col·legues seus. Malgrat aquests apunts, el documental ‘Supergarcía’ haurà complagut García. Un geni de la radiofonia.

El més llegit