Audrey veu que la seva vida ha deixat de pertànyer-li. La falta de son l'està convertint en una zombi addicta a la cafeïna. L'angoixa que els seus caps hagin contractat una substituta. Els seus amics l'esquiven. La seva parella, de vegades, no l'entén. Fa servir una talla més. No té temps de maquillar-se. Ni de pentinar-se. La seva sogra, de sobte, li produeix urticària. Fa dos mesos que Audrey ha donat a llum la seva primera filla, un preciós nadó sa. Hauria d'estar vivint l'època més bonica de la seva vida, però nota que la terra se li obre sota els peus. Si al febrer Movistar+ va estrenar ‘Mira lo que has hecho', de Berto Romero, ara és Netflix la que s'apunta al carro de la criança amb una comèdia valenta, sagaç, àcida, irreverent i realista. En set capítols de tot just mitja hora, ‘The letdown' –que s'acaba d'incorporar al catàleg espanyol de la plataforma– narra amb quilos d'humor com una mare primerenca cuida i estima el seu nadó, però sent que un terratrèmol sepulta la seva vida tal com la coneixia. És ficció. Però tan plena de veritat que podria ser un documental.
El guió porta la firma d'Alison Bell, actriu australiana que un dia es va cansar de tant estereotip femení en sèries i cinema. «Em vaig dir que ja n'hi havia prou de queixar-se, que si volia papers interessants jo mateixa els havia d'escriure», explica Bell, que va acabar associant-se amb la productora i guionista Sara Scheller, mare de dos fills. Totes dues van començar a conjuminar la història d'Audrey, una dona superada per la seva maternitat recent. En aquell moment Bell no era mare. Va quedar embarassada a mitja escriptura de ‘The letdown', que va néixer com un projecte pilot per a la cadena ABC, al qual després es va afegir Netflix. La creadora de la sèrie –que també és la protagonista– destaca que no es tracta d'un relat autobiogràfic, però reconeix que ha incorporat algunes de les seves vivències personals com a mare. «Hi ha molta pressió sobre les mares, que solen portar una vida d'extrems amb moments bonics, però també desmoralitzadors. ‘The letdown' té per objectiu fer riure les mares i els pares. Volem que se sentin menys culpables i menys sols», reconeix.
Sense jutjar les mares
Inundada de diàlegs ràpids, àcids i divertits, l'argument de ‘The letdown' no decau en cap dels set capítols, que tenen com a punt en comú les reunions d'un grup de suport per a mares, en què la protagonista acudeix amb un exemplar de ‘Frankenstein' perquè, al cap i a la fi,tot i que l'adora, el seu bebè també li sembla un monstre. Lluny de mostrar un únic perfil femení, la sèrie ofereix un ampli ventall: una dona sense parella, una addicta a la feina que veu com el seu marit és qui s'ocupa del nadó i la casa, una mestressa de casa amb tres criatures al seu càrrec i una mare perfecta i sempre impecable que inunda les xarxes socials de fotos de la seva criatura i moltes emoticones de cors. El guió aconsegueix una cosa molt difícil d'assolir en la vida real: no jutjar cap tipus de mare. També parlar de molts tabús sobre la maternitat, com ara la incontinència urinària després del part.
► Más informacions de Mares, pares i nens
Mortificada per la falta de son, la protagonista està tan superada que reconeix que se sent alleujada quan s'allunya unes hores del seu nen. Matussera en tot el que té a veure amb la criança (l'únic llibre que compra és ‘Maternitat per a inútils'), se sent com una mare pèssima. Té tants problemes per concentrar-se que fins i tot s'oblida de treure la seva filla del cotxe. És una dona que no sap què fer per tornar a ser ella, una cotitzada relacions públiques amb una vida rodona, una parella meravellosa, uns amics formidables i una bona casa. «Et semblo una mare horrible si et dic que no trobo a faltar la meva filla?», pregunta la protagonista a un amic. "No. Això et fa una mare excel·lent. Perquè ets honesta", li respon.
Males mares
Amb tanta mami a Instagram mostrant la seva màxima felicitat a les xarxes socials, ‘The letdown' és aire fresc, com ho és també ‘Mira lo que has hecho'. En ple apogeu del moviment de les Males MaresMales Mares –col·lectiu que va néixer el 2014 per reivindicar una maternitat més realista i menys idealitzada– les sèries d'Alison Bell i Berto Romero demostren que la paternitat, fins i tot sent meravellosa, no és precisament un camí de roses. Això sí, potser les dues ficcions resultaran més divertides per a pares que ja han superat els primers anys de criança dels seus fills i es reconeixen en cada pas (matusser) dels protagonistes.