La crítica de Monegal: Tot sobre Silicon Valley, res sobre el Barça

El gènere de l’entrevista la tele de vegades el transforma en una activitat adulterada. En ocasions s’entrevista algú i les preguntes i qüestions que s’aborden són per tapar en lloc de per il·luminar. Fa unes hores Xavier Sala i Martín ha sigut entrevistat a ‘Col.lapse’ (TV-3). Aquest notable economista és un habitual d’aquest programa, com abans ho va ser d’El Palmar de Troya ‘FAQS’. En general, és habitual economista de capçalera de TV-3 en tot el que fa referència al procés, tenint en compte la seva tasca didàctica sobre que una Catalunya independent, econòmicament parlant, seria colossal. Els seus enfrontaments, a distància, amb Josep Borrell són llegendaris. Ni una menció al Barça En aquesta ocasió ‘Col.lapse’ el va rebre amb un gran fons de pantalla ple de reproduccions de titulars sobre la fallida del Silicon Valley Bank i la crisi de Credit Suisse. I el seu entrevistador Ricard Ustrell va dedicar els 30 minuts de la trobada a preguntar-li pels bancs, i una mica, al final, per la inflació i els preus que es disparen. No hi va haver en canvi ni una pregunta, ni una menció, sobre el Barça. És reprotxable. Sala i Martín, des del 2003 i fins al 2010, va ser president de la comissió econòmica del Barça, membre de la seva junta directiva i fins i tot tresorer del club. La seva estreta vinculació amb Joan Laporta és pública i notòria. L'octubre del 2013 quan el periodista Albert Om va dedicar a Sala i Martín un dels seus programes d’‘El convidat’, el gran acompanyant d’aquella jornada va ser Laporta com a exemple d’una amistat incondicional. Jugant a golf a Sant Cugat, es llançaven mútuament piropos i arpegis carinyosos molt bonics i variats. En definitiva, tenir avui Sala i Martín en un plató i tapar l’actualitat del Barça i de Laporta sembla una ocultació premeditada, un antiperiodisme flagrant. Silenciar temes incòmodes Almenys una pregunta sobre el cas Negreira era obligada, ja que va agafar de ple Sala i Martín en la seva època de president de la comissió econòmica, i tresorer. ¡Ah! Hauria sigut més oportú empaperar-li el plató amb titulars sobre el cas Negreira que sobre el llunyà banc nord-americà. També alguna pregunta sobre si el soci del Barça continua sent propietari del club, o si un fons d’inversió ja se n’ha apropiat de bona part, hauria sigut necessària. Prenguem nota, doncs. El servei públic d’una tele pública consisteix a silenciar els temes incòmodes nostrats, i desviar l’atenció mirant cap a una altra banda. Silicon Valley.

El més llegit