La crítica de Monegal: Pare, no parlis de mi a la ràdio ni a la tele

Un bon amic, excel·lent novel·lista, fa tres anys que està en dic sec perquè no troba tema per a la seva pròxima novel·la. Ha entrat en angoixa. Diu que li falla la imaginació. Li he dit que es dediqui a mirar tele. Amb paciència, i insistència, trobarà moments que li serviran d’inspiració Aquesta setmana Marc Giró ha entrevistat al seu programa ‘LateXou’ (TVE) l’humorista i actor Berto Romero. En un moment donat va explicar una intimitat que transcendeix l’anècdota. Va dir que en el seu programa de ràdio, de tant en tant, parla d’un dels seus fills, que té 9 anys d’edat. I un bon dia, a l’arribar a casa, aquest fill el va mirar cara a cara i li va fer un prec: «Papa, no parlis de mi en els mitjans, ni a la ràdio ni a la tele. I si ho fas, consulta’m abans perquè jo et digui si quedaré en evidència o no». Em sembla transcendent l’avís del fill de Berto. El fill d’un famós, o de qualsevol habitual de la ràdio i de la tele, té tot el dret a exigir del seu progenitor que es busqui la vida sense utilitzar-lo a ell. Tot i que sigui un ús per bé, una utilització no ofensiva, una menció innocent, el fill pot exigir que la seva intimitat es respecti. No forma part Berto Romero, no hi té res a veure, d’aquests col·lectius que depreden la seva pròpia descendència. Aquests que fa anys que estan contractats en algunes cadenes a base d’esventrar la intimitat de tota la seva parentela. De manera que li he dit al meu amic escriptor que aquí hi ha tema per a una bonica novel·la. Jo hi posaria un títol llarg, retocant –si em permeten– aquell vers de Rafael Alberti: «‘Mi intimidad es una barca que navega solo por donde yo quiero. Sobre el corazón un ancla, sobre el ancla una estrella, sobre la estrella el viento, y sobre el viento, la vela». JOSEP BORRELL I LA LLISTA DE CARRERS .– Conya a ‘Està passant’ (TV-3) sobre Josep Borrell per la votació a la Pobla de Segur per extirpar el seu nom de la llista de carrers. Quan es van assabentar que només hi va votar el 10% del cens, l’esvalot va amainar. Haurien d’haver entrat a fons en el tema. El problema no és Borrell. El disbarat és anar posant als carrers noms de polítics, sabent que cada ics anys seran substituïts per d’altres. No hi ha placa de carrer amb nom de polític que resisteixi el pas de tres generacions. És la mutant percepció de cada moment. Carrer de la cadernera, carrer de la gasela... ¡Ahh! Aquests sí que són noms eterns.

El més llegit