La crítica de Monegal: Pedroche i Rahola, dos frontis per al 2023

«Mai hauria sigut artista si les dones no tinguessin pits», va exclamar Auguste Renoir mentre pintava ‘Les banyistes’, el seu últim quadro de nus femenins (‘Les baigneuses’, 1919, Musée d’Orsay, París). Davant aquest quadro diuen que va morir, amb el pinzell a la mà encara, fent els últims retocs a la sensual ingravidesa dels pits. ¡Oh! Gloriosa mort si així va morir, tot i que alguns discrepen i adverteixen que va morir al llit dibuixant en un quadern un buquet de flors en un gerro, o sigui, una natura morta. És un final prosaic. Em quedo amb la primera versió. És més gloriós exhalar l’últim sospir perfilant el mugró d’unes ‘baigneuses’. Els directius d’Atresmedia no són Renoir, ni de bon tros, però intenten emular-lo cada any traient Cristina Pedroche perquè doni la campanada a base de nuesa. En aquesta ocasió, colom blanc esfilagarsat sobre les tetes, i faldilla de tul transparent. És veritat que primer es va presentar tapada amb una capa feta amb una tenda de campanya dels més oblidats del planeta: els pobres migrants que viuen amuntegats en infames campaments. No poso en dubte les bones intencions d’aquest gest, però la campanada que impulsa A-3, i busca l’audiència, no és la carpa d’una oenagé, sinó el que amaga, el frontis de la Pedroche emergint suaument sota un colom descosit. No es va equivocar aquest colom, no s’equivocava, com deia Alberti. Aquest colom sabia perfectament com buscar audiència. I la va aconseguir gairebé tota: més de sis milions de persones. De la capa feta amb aquesta tenda de campanya de la desgràcia migratòria ningú se’n va tornar a recordar en tota la nit. En aquest joc de frontis amb què ha engegat el 2023 també Pilar Rahola ha volgut donar el do de pit. Més modest, a 8TV, amb una audiència de 6.000 espectadors i un 0,3% de quota de pantalla. És el que té la lliga regional. Però dues mamelles són dues mamelles. Agafant-les amb les mans, sense ensenyar-les, però ressaltant-les fins i tot amb ferocitat, Rahola cantava el vers de Rigoberta: «¡No sé per què fan tanta por les meves tetes!»’. ¡Oh! No és por, Pilar, no és por. És la diferència entre Renoir i Delacroix. És la diferència entre ‘Marianne guiant wl poble’, tetes ferotges en so de guerra, fusell a la mà i atiant amb la bandera, i els pits delicats, suggerents, acollidors i tendres de ‘Les baigneuses’.

El més llegit