La crítica de Monegal: El veïnat que fa més riure és el polític

Segueix inexplicablement Xavier Sardà repetint a ‘La gran confusión’ (TVE-1) els mateixos temes que ja ens col·locava fa any i mig quan feia l’‘Obrim fil’ a TVE Catalunya. Aquesta setmana plantejaven ‘¿Somos buenos vecinos?’, mateix títol i tema que el que ens va plantejar el 18 de març del 2021 al circuit català (‘Som bons veïns?’). Per repetir fins i tot ha repetit convidats –l’exmodel Judith Mascó, o el president de comunitat Xavi Pérez Esquerdo– i ens hem de preguntar si TVE considera assenyat –cas que en l’actual TVE algú es miri el que emeten– insistir per a tot el territori estatal el que no va funcionar a Catalunya. A la dada em remeto: dissabte un trist 5,7% de quota de pantalla, i baixant. És veritat que ara a ‘La gran confusión’ incrusten més conya, cops d’humor, algun esquetx de Pep Plaza, les espumoses performances ‘made in Torito’... Fins i tot van contractar puntualment Judit Martín (‘Polònia’ i ‘Està passant’) perquè interpretés una presumpta veïna de Carmen Lomana i aconseguir així un contrast divertit. O sigui, la selecta criatura del Madrid finolis davant l’art poligoner de ramalada popular i ‘choni’. Però no han acabat d’aconseguir el que pretenien. En fi... Jo crec que a Sardà el que li agradaria és muntar un programa de conflictes veïnals, però entre polítics. Asseure, per exemple, Irene Montero i Nadia Calviño, ‘face to face’, seria il·lustratiu. Totes dues són veïnes al Consell de Ministr@s. Haurien d’explicar com ho porten. Seria entretingut. ¡Ah! El veïnat polític dona molt de si. De vegades imiten la sèrie ‘Aquí no hay quien viva’. Dissabte, al ‘TN migdia’ (TV-3) el periodista Antoni d’Armengol es va situar al carrer de Còrcega, davant l’edifici que va ser seu de Convergència. Avui aquest immoble presenta un estat lamentable. D’Armengol, amb ironia, ens deia: «El seu estat d’abandonament podria ser una metàfora de la situació en què es troben els seus antics votants, que han quedat orfes». Efectivament, tot aquell ben greixat –i ben pensionat– veïnat polític de la convergència pujolista que s’hi arrecerava, avui és pura desolació. Hi va haver criatures, és veritat, que després de la voladura van optar per arrecerar-se a Junts. ¡Ah! Però Junts no és un edifici de veïns. És un càmping. A cada tenda de campanya hi viu una tribu diferent.

El més llegit