Jesús Quintero, l’entrevistador pausat

Les seves llargues pauses, entre incòmodes i solemnes, envoltat ell, i el seu entrevistat, en el fum del seu cigarret, una imatge que es repetia en cada entrega d’‘El loco de la colina’, van marcar un estil molt particular i el van fer llegendari. L’afecció respiratòria que el va portar a una mort plàcida aquest dilluns, mentre dormia, als seus 82 anys, a la residència en la qual es mantenia ingressat, no aconseguirà apagar una figura que va revolucionar la ràdio i la tele entre finals del segle XX i principis del XXI. Perquè la seva ha sigut una llarga i fructífera carrera professional desenvolupada entre els dos mitjans. Nascut a Huelva a San Juan del Puerto (Huelva), el periodista va començar la seva carrera a la ràdio de Huelva. La creació del Centre Emissor del Sud de RNE el va portar a presentar-se a una oposició i va obtenir una plaça. Un dels seus primers programes ‘Estudio 15-18’, que va presentar junt amb Marisol Valle, va arribar a tenir gran èxit i es va erigir en el programa estrella dins de la normalització de la programació de la ràdio pública, que deixava enrere el franquisme per iniciar un nou període. Una revolució Però la seva petita revolució del medi la va liderar amb els programes ‘El hombre de la roulotee’ i ‘El loco de la colina’, espaio, aquest, que va emetre RNE entre el 1980 i el 1982 i la cadena SER fins al 1986. Un èxit que va traspassar les fronteres (Argentina i Uruguai) i que, posteriorment faria el salt, amb el mateix títol, el 2006, a TVE, mitjà al qual havia arribat de la mà de Pilar Miró. Després de 23 programes, aquell estiu es van emetre resums a ‘ La noche del loco’ i després vindria ‘La noche de Quintero’, on explotava de nou l’entrevista profundament intimista que el caracteritzava. Aquests programes els van seguir altres espais en els quals l’’estil boig’ s’havia convertit ja en imatge de marca. Gairebé un gènere. Abans, també a la televisió, s’havia posat al capdavant de programes com ‘Trece noches’ a Canal Sur (1991-1992) en el qual realitzava 13 entrevistes d’una hora de durada en 13 nits a Antonio Gala; ‘La boca del lobo’, ja a Antena 3 (1992-1993), cadena en la qual presentaria ‘Cuerda de presos’ –espai en el qual es va inspirar Jordi Évole per al seu ‘Lo de Évole’ carcerari–, en el qual escoltava personatges marginals que mai havien tingut cabuda en la televisió: Els donava tot el temps del món per explicar-se. Després vindrien ‘El vagamundo’ (1999-2002, Canal Sur 2, Canal Sur i Telemadrid) i ‘Ratones coloraos’ (2002-2004, a Canal Sur). Les seves altres facetes En el seu currículum figuren, així mateix, facetes desconegudes per al gran públic, com que va ser productor de la cantant Soledad Bravo i del guitarrista Paco de Lucía. Com a escriptor, va ser autor dels llibres ‘Trece noches’ (1999), junt amb Antonio Gala; ‘Cuerda de Presos’ (1997), i ‘Jesús Quintero: entrevista’ (2007). Així mateix, ha sigut creador i director general de Ràdio América, de la productora Babilònia, així com d’altres productores de ràdio i televisió.. Molts han sigut els premis que ha rebut al llarg de la seva carrera, entre els quals hi ha un premi Ondas el 2001 al programa més innovador per ‘El vagamundo’, que li havia valgut també una Antena d’Or el 2003. Anys abans, el 1990 havia rebut el Premi Rei d’Espanya de Periodisme i un Premi Ondas Internacional. El 2020, als seus 80 anys, va decidir que, tot i que no li agradava, ja era hora de retirar-se de la televisió i es va bolcaren el projecte de la Fundació Quintero, ubicada a San Juan del Puerto, el poble de Huelva que el va veure néixer. Al centre li va cedir les més de 10.000 hores de televisió que conservava, els seus premis, la seva biblioteca personal (amb llibres, la majoria, firmats pels seus autors) i fins i tot el mobiliari d’alguns dels seus programes. El millor llegat que podria deixar.

Jesús Quintero, el ‘boig’ entrevistador pausat

El més llegit