La crítica de Monegal: ‘La gran confusión’ és la de TVE, no la de Sardà

Hauria Xavier Sardà d’abdicar del nom del seu programa ‘La gran confusión’. Aquest títol hauria de ser propietat exclusiva de TVE i figurar a totes les seves capçaleres i comunicats oficials, a més de ser gravat als frontispicis de Prado del Rey i Torrespaña, seus oficials d’aquesta caòtica corporació. La notícia de la dimissió del fins ara president Pérez Tornero no és més que una conseqüència. El desgavell econòmic és notable, per exemple. Només una dada: el 2005 el forat del llavors anomenat ens RTVE era de més de 7.000 milions d’euros. Davant la magnitud del forat, es va decidir fer creu i ratlla –és a dir, l’Estat va assumir el forat–, se li va canviar el nom per corporació RTVE –el personal pencaire de la casa l’anomenava corporació dermoestètica amb molta conya–, i es va partir de zero. Avui el nou endeutament és d’almenys 588 milions (Invertia, Oct. 2021). Quant a l’organització, la confusió és encara més tremenda. A partir d’un cert nivell de despatxos i de comandament, sembla que l’únic que es fa són maniobres personals polítiques, en lloc de fer televisió. Pérez Tornero va ser nomenat fa tot just 18 mesos. Va arribar pel pacte entre el PSOE-PP-Unides Podem-PNB. Al poc temps, el bloc socialista, podemita i basc va començar a sospitar que Pérez Tornero era un submarí del PP. És curiós, en el PP tampoc estaven gaire contents amb ell, tot i que avui ha sortit Feijóo en el ‘Telediario’ de les 15.00 hores dient: «El fan dimitir simplement perquè no els agrada com dirigeix la cadena. Es confirma una altra vegada l’ús de les institucions de l’Estat per part del Govern». O sigui, que es pot entendre com un suport del PP al dimitit Tornero. I mentrestant la quota de pantalla que ja no arriba ni al 9%. El Consell d’Informatius acaba de denunciar que hi ha col·lapse en la corporació. Efectivament, però el col·lapse ve de lluny. Es va equivocar Tornero menyspreant i prescindint de gent amb talent i que coneix la casa a fons, com Fran Llorente. L’únic camí per intentar arreglar el desgavell passa primer per la despolitització. Tant la interna com la dels tripijocs externs. Si el relleu –quan el trobin– és algú de l’exterior que aterra amb un esquadró de ‘body guards’ amb les sigles d’un partit tatuat al front, el caos, la confusió, serà més gran.

El més llegit