La crítica de Monegal: Demanen a Helena G. Melero que substitueixi Laura Borràs

Perquè entenguem, amb un sol cop d’ull, els fabulosos canvis de la graella de TV-3, han encarregat un programa d’autopromoció i publicitari (‘Us estàvem esperant’, producció Mediapro) a un trident de moderns i alhora col·laboradors habituals dels mitjans controlats per la ‘corpo’ CCMA. Són Patrick Urbano, Juliana Canet i Serapi Soler. És un trio molt deixat anar, amb un sentit de l’humor particular, d’absoluta confiança, en línia i amb el cànon que a la seu de Sant Joan Despí agrada. En especial Juliana Canet, que la temporada passada ja va proclamar al ‘Tot es mou’ la seva devoció i guerrer convenciment que, per assolir la independència, la violència està plenament justificada. En aquest programa especial que els han encarregat –els divendres els tornarem a veure, perquè han sigut agraciats amb un programa setmanal titulat ‘Tot són problemes’–, en aquest especial, els deia, ens han ofert una trepidant diacronia sobre els grans protagonistes de la graella de ‘la seva’. Va ser molt interessant, per exemple, quan van entrevistar Joel Díaz, el reporter impertinent i volant de ‘Díaz de fúria’ de l’‘APM’, que ara té assegurat un ‘late show’ diari titulat ‘Zona Franca’. Li van preguntar quina mena d’humor farà. Va contestar: «Humor irreverent, i també humor reverent». ¡Ah! No és una dislèxia el que planteja el Joel. És una manera de supervivència ben demostrada, i que a TV-3 dona molt bons resultats. Suposo que es refereix a un humor irreverent –o sigui, canya sarcàstica– als ateus, descreguts i apàtrides, i un humor reverencial als combregants. M’agradaria que el Joel reflexionés: si ho fes al revés seria una originalitat, una raresa, colossal i fantàstica. Això sí, la supervivència no estaria garantida. Però el moment més bonic d’aquest programa va ser quan van abordar Helena G. Melero, que continua amb el ‘Tot es mou’, però ara al matí. Va explicar que hi hauria grans novetats al mobiliari del plató. I llavors l’entrevistador, Serapi, subjugat per com de bé s’explicava ella, li va comunicar: «¡Jo et posaria de presidenta del Parlament de Catalunya!». ¡Ahhh! És una proposta formidable. Ella s’hi va negar. Però, ben mirat, la Melero com a substituta de la Borràs podria ser la solució ideal. La ‘colla de l’arròs’ de Cadaqués n’estaria encantada. I el plàcet de Waterloo, assegurat.

El més llegit