La crítica de Monegal: El Sapo, un lladre amb ganes d’oferir espectacle

Acaba de llançar la cadena Cuatro, juntament amb la plataforma Amazon Prime, el documental ‘El Sapo S. A.: memorias de un ladrón’. És una producció que ha dirigit Nacho Medina sobre les aventures de l’afrancesat Jon Sapieha Candela, àlies ‘Sapo’. Actuant en primera persona, en qualitat de protagonista del documental, assegura ser el cervell de l’atracament al Banc Popular de Iecla, la nit de Nadal de 1998, un robatori interessant perquè va rebentar les caixes de seguretat i per estar moltes d’aquestes plenes de diners ‘en negre’, ja que no se sap exactament quant es va emportar. Es parla, ‘sotto voce’, de 2.700 milions de pessetes. Assegura també ser l’autor del robatori al domicili d’Esther Koplowitz, el 2001, del qual es van emportar dos ‘goyas’, entre altres quadros. Deia, amb gran sentit de la teatralitat: «Per poder ser robat per mi has de tenir un estatus que t’ho permeti. No tothom pot ser convidat a ser víctima meva». O sigui, ser robat pel Sapo és un plus que et col·loca en el mes alt de l’escala social. Va rematar la seva presentació explicant que la seva última gesta va ser negociar l’alliberament del pesquer Alakrana (2009), segrestat a l’Índic per pirates de Somàlia. Diu que el va contactar el CNI, que el govern de Zapatero li va pagar, secretament, un milió de dòlars, i a sobre també va aconseguir robar-los el botí als pirates. Bé, anem per parts. Dels robatoris a Iecla, i a la Koplowitz, el lladre protagonista que va sortir en els mitjans com a gran cervell d’aquests ‘treballs’, i que va acabar condemnat a 89 anys, va ser Ángel Suárez Flores, àlies ‘Casper’. Vivia en un luxós xalet de Majadahonda fins que el van agafar. De manera que aquí sembla haver-hi un conflicte de protagonisme entre perdonavides. Lamentablement ‘Casper’ va morir de càncer el febrer de l’any passat, o sigui que ja no pot reclamar tota aquesta glòria delinqüencial que el ‘Sapo’ s’atribueix en exclusivitat. Respecte a la seva última gesta, com a agent secret a les ordres del CNI i negociador de l’alliberament de l’Alakrana, és un tema misteriós. No hi ha dades. És el que tenen les negociacions secretes, és clar. Jo crec que al meu admirat Nacho Medina li ha faltat recórrer a un element fonamental, algú que del CNI ho té tot gravat: l’excomissari Villarejo. Amb Villarejo, i potser també amb una mica del ‘petit Nicolás’, la trajectòria del ‘Sapo’ hauria quedat menys misteriosa, més perfilada.

El més llegit