La crítica de Monegal: Jordi Pujol, quan la tele escolta la ràdio

Algunes cadenes de tele s’han aturat a escoltar l’entrevista de Josep Cuní a Jordi Pujol a la ràdio (SER Catalunya). Ha sigut una escolta parcial. Pràcticament només els ha interessat el moment en què diu que no és un corrupte, que no ha cobrat mai una pesseta, i que posaria la mà al foc per la majoria de la seva ‘family’. I sobre això, la tele ha col·locat accents variats, depenent de cada canal. A ‘Al rojo vivo’ (La Sexta) això de ‘posar la mà al foc per la majoria’ van considerar que és com dir que ‘no sap si algun familiar seu és corrupte’. I Ferreras va remarcar: «Diu que no cobrava una pesseta, però amagar-les, les amagava a Andorra». A TVE-1 van decidir derivar a la seva sucursal, TVE Catalunya, escoltar la ràdio. Els comprenc. Hi ha hagut tants casos de corrupció política per tot l’empedrat de les Espanyes, que això de la ‘Pujol’s family’ ho han de considerar un localisme, un més. La presentadora de ‘L’informatiu’, Aina Galduf, advertia: «Nega que sigui corrupte, però la seva fermesa no és tanta quan es refereix als seus fills». A TV-3 també van accentuar, però en positiu. Als ‘Telenotícies’ interpretaven com a molt afavoridor per al clan familiar que el pare «defensi la majoria dels fills». No obstant hi va haver una reflexió, una variant, molt ressaltable al ‘Tot és mou’. Des de l’ortodòxia independentista més essencial hi va haver un retret a Pujol quan va dir que la bandera de Catalunya no és l’estelada, sinó la quadribarrada, i quan es va declarar nacionalista, però no independentista. És veritat que el cànon ‘indepe’ clàssic assegura que tot nacionalista acabarà sent independentista per simple progressió natural. Cosa que mereixeria un altre debat. Hi ha hagut un altre moment important que la tele no ha escoltat. Quan Pujol va advertir, en semitò de queixa, que jutges, periodistes, fiscals... «van burxant i si no troben res, s’enfaden». ¡Ah! Assimilar un processament a un concurs de maníacs que només es dediquen a burxar per perjudicar, és substancial per comprendre els mecanismes mentals de l’entrevistat. P.D.- Respecte del rumor que circula que després d’aquesta entrevista Josep Cuní es jubilarà, fins i tot com acudit és dolent. ¿Com s’ha de jubilar, si està en plena forma i fet un pinzell? Que el Senyor ens segueixi conservant Cuní molts anys.

El més llegit