La crítica de Monegal: Andalusia, França i la Catalunya Nord

Només TVE, La Sexta i Canal Sur han mogut la seva programació per oferir amb amplitud les eleccions andaluses. Segons el meu parer hi ha hagut un moment clau, de màxima apoteosi del PP: quan Juanma Moreno Bonilla, amb el 99% dels vots escrutats, va guanyar de sobte un diputat més, el número 58. ¡Ahh! L’excitació del Partit Popular era superlativa. A TVE aquesta última criatura diputada els va agafar una mica a contrapeu. Xavier Fortes, revisant el comptador, deia: «El PSOE queda amb 30. Salva almenys els mobles. I el PP en suma 58». O sigui, una descripció grisa, amb to muscular una mica moix. A La Sexta García Ferreras imprimia més ímpetu, però advertia: «El 58 ha caigut, sí, però compte, veurem si el manté o no. Perquè... ¡aquí hi pot haver una diferència de només mil vots!». És a dir una il·lusió continguda: el 58 podria tornar al partit socialista. No va ser així. L’analista José Enrique Monrosi, que era a la taula de Ferreras, va sintetitzar la debacle de l’esquerra amb aquest apunt: «Estic trucant a líders del PSOE i Unides Podem, ¡i tots tenen el telèfon en mode avió!». Efectivament, hi ha nits en què el mode avió és un refugi. El comentari més punyent va ser el del conductor de Canal Sur, Fernando García. Quan Bonilla va sumar el 58 ell ens estava oferint el discurs d’Adriana Lastra, que exclamava, a tall de consol «¡continuem treballant que el canvi arribarà!», i Fernando García llavors va remarcar: «Doncs de moment el que ha arribat és el diputat número 58 per a Moreno Bonilla». ¡Ah! La sornegueria andalusa sempre té molt enginy. Hi ha hagut unes altres eleccions: les legislatives franceses. Aquestes sempre són molt seguides per TV-3. I a més la seva manera d’informar sobre França és curiosíssima. Primer connecten amb París, on David Melgarejo ens fa la crònica, sempre impecable, sobre què ha passat a la capital i a tot França. Però després fan un altre bloc informatiu, una altra connexió separada, amb què passa en el que anomenen la Catalunya Nord, on TV-3 manté corresponsal i equips a més dels de París. És una dislèxia molt entretinguda. Segurament pretenen inculcar-nos que la Catalunya Nord, tot i estar dins de França, és un altre país diferent. Són així d’imaginatius. Però és curiós: a la seva Catalunya Nord resulta que l’extrema dreta arrasa «en totes les circunscripcions». És per meditar-ho, sí.

El més llegit