Entrevista a José Manuel Pérez Tornero: «Farem una Eurovisió de l’Amèrica Llatina»

Molt de tant en tant, els acadèmics tenen la sort de poder aplicar les seves investigacions dirigint les institucions. José Manuel Pérez Tornero (Almeria, 1954) és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un dels millors especialistes europeus en televisió educativa però mai ha renunciat a combinar la reflexió i l’acció. Ara presideix la Corporació de RTVE després de l’última reforma pactada entre el Govern i l’oposició i aquí va inventar, fa dècades, La aventura del saber. Començarem amb una pregunta clàssica: quan va al Parlament, li insisteixen per l’audiència. ¿Creu que una televisió pública s’ha de preocupar per l’audiència? No, jo crec que hem fet un salt endavant. El Consell va prendre possessió el març del 2021. Hi havia poca inversió en programes. I quan es va començar a mobilitzar la inversió, en l’últim semestre de l’any anterior, vam pujar d’audiència. Els mesos d’aquest any són molt positius. L’últim mes estem en un 9,5% de ‘share’, si no m’equivoco. Hi ha algun punt d’inflexió que significa que anem per bon camí. El que passa és que s’ha de dir sempre que aquest camí és lent, perquè les baixades i les pujades són lentes. Però crec que hi ha canvis que no tenen a veure amb qüestions conjunturals, com el futbol només o Torí. En aquest sentit la pròxima compareixença no m’espanta massa. ¿Quin balanç fa de l’‘operació Eurovisió’, del Benidorm Fest fins a la final de Torí? És una operació per situar en el seu context. Primer, no estàvem en el concert internacional, érem dels últims. S’havia de sortir d’aquí. Llavors el pas que vam fer en el seu moment va ser optar a un càrrec dins l’Executiva de l’UER i es nota. El segon element és que sortíem d’una pandèmia. S’havia de revitalitzar una zona molt afectada per la caiguda del turisme, com era Benidorm. Vam fer un acord amb la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Benidorm. Molt positiu. I després s’havia d’ajudar la música, la música jove. Llavors hem de recordar que estava molt sacrificada amb la pandèmia i nosaltres vam renunciar als drets que sempre teníem amb les discogràfiques. Vam fer un festival per ampliar la visibilitat d’aquesta música jove. I el resultat ha sigut que hem tingut èxit d’audiència, que hem competit bé a Torí i que marca també una connexió amb l’audiència jove que no teníem. Jo crec que és significatiu, i ja estem pensant que això es recondueixi en el futur, que hi hagi també un treball constant amb la gent jove. ¿La idea és ampliar-ho o estendre-ho? No ens volem quedar amb el miratge d’un bon resultat, la pròxima vegada sortirem a guanyar. Éstàvem també per organitzar-lo, però al final si renuncia Ucraïna, serà la BBC que l’organitzi i llavors nosaltres ens desdoblarem. Intentarem llançar un festival semblant de cara a l’Amèrica Llatina i competir el millor possible en la pròxima Eurovisió. O sigui, una Eurovisió a l’Amèrica Llatina, com als Estats Units. Una Eurovisió de l’Amèrica Llatina, però d’una altra manera. És recuperar també el festival de l’OTI que es feia, però d’una altra manera. Estem pensant una forma molt nova que impliqui les xarxes socials, que impliqui la música popular, que potenciï la capacitat de la música llatina de veure’s al món. «La televisió pública ha d’estar en llocs essencials en moments essencials» Aquesta operació és un exemple de la televisió pública que li agradaria impulsar en aquesta etapa. La música és un art impressionant. Música popular i música clàssica. La missió de la televisió pública és apoderar la ciutadania, fer-la més culta. Per tant, l’aposta per la música popular és important. Però potenciarem l’orquestra i el cor que volem que siguin insígnia dels nostres valors. Potenciarem que es descentralitzi, que es connecti amb la divulgació, que es connecti amb les escoles, que hi hagi un públic que es cultivi amb la cultura, amb la música i això s’ha d’estendre a tots els camps. La ciència és una aposta enorme. La televisió pública ha d’estar en llocs essencials. No pot faltar en moments essencials. És imprescindible per a la democràcia, és imprescindible per al sentit crític. I és imprescindible també per mantenir el periodisme de qualitat. Perquè avui dia el periodisme està patint molt pel model de negoci. La verificació és més difícil, l’ocupació és més precària. Bé, hem d’estar potenciant el periodisme de qualitat públic o privat, però ajudant. ¿En l’esport també? Sí. Ho defineix molt bé la nova Directiva Europea de l’Esport. L’esport és prioritari, són valors, d’igualtat, de competitivitat, de progrés, valors que fan un bon servei a la vida sana, fan un bon servei a l’educació i la cultura i després convoquen els pobles en un moment determinat. Els pobles necessiten identificar-se amb alguna cosa, sigui en l’àmbit europeu, en el nacional, en l’estatal. Identificar-se i desviar també algunes tensions socials cap al joc, que és una escola de vida. Jo crec que aquí l’esport ha d’estar com a plaça pública, i hem d’estar atenent l’esport femení, l’esport menys famós, els esports minoritaris. L’aposta que estem fent a Radiotelevisió Espanyola no és només el futbol de gran competició dels equips nacionals, sinó en totes les federacions més o menys populars. I ara redoblarem l’aposta amb l’esport olímpic. I aquí sí que jo crec que és important que fem un pas endavant. «Estem treballant perquè, juntament amb la xarxa europea d’Eurovisió, siguem els propietaris dels drets dels Jocs Olímpics» ¿I li agradaria tornar a recuperar drets de les grans competicions de futbol? Ens hem centrat sobretot en les seleccions nacionals, perquè les altres són difícils d’aconseguir. Uneixen menys, perquè d’alguna forma divideixen. Però hem d’estar amb la selecció nacional, i amb l’esport olímpic, igual que hem fet una aposta forta per la UEFA i el Mundial. També estem treballant perquè, juntament amb la xarxa europea d’Eurovisió, siguem els propietaris dels drets de la transmissió esportiva dels Jocs Olímpics, que fins ara érem subsidiaris d’una multinacional que transcendeix Europa. Hi ha una aposta per un model europeu d’esport que passa també per defensar els drets audiovisuals de cada televisió pública o de cada país. Jo parlo molt de sobirania audiovisual, sobirania creativa, no, això ho hem de defensar. ¿I hi ha prou diners per aquest projecte? Fins ara els tenim. Amb la previsió d’ingressos que tenim s’amortitza bé amb la despesa que suposa en la graella, és compatible amb altres inversions. El futbol ens està rendint molt bé. En la final de la UEFA League hem aconseguit pics del 57% d’audiència. Els partits de la selecció estan entre el 20 i el 26. Per no dir només l’esport, haver aconseguit que el primer debat a Andalusia, en què també moltes vegades la televisió espanyola quedava desplaçada, aconsegueixi un 17,8% d’audiència és un valor. S’ha de ser en els moments essencials amb la funció essencial de la televisió pública, allà on toqui. «Haurem d’ajustar el nostre mandat marc, però tenim una previsió de sostenibilitat que en altres països està en qüestió» El final de la taxa als operadors de telecomunicacions, ¿és una amenaça per al finançament de la televisió pública? El principi bàsic era que si nosaltres, com a radiotelevisió pública, renunciem a la publicitat, hem de tenir alguna compensació dels que s’han quedat tot el mercat publicitari. Això es manté, al mateix temps que crec que és un moment per dir que probablement el nostre sistema no sigui dolent, perquè, tot i que perdem alguna cosa, perquè les telecomunicacions deixen de finançar una part, la situació a la Gran Bretanya és més greu. Allà la supressió de la taxa està prevista en tres o quatre anys i a França ha sigut radical. L’altre dia, parlant amb els meus col·legues de la BBC i France Télévisions, la seva preocupació era enorme. Nosaltres, almenys, tenim assegurat que amb aquesta taxa mantindrem un finançament raonable. Haurem d’ajustar el nostre mandat marc, però ens dona una previsió de sostenibilitat que en altres països està en qüestió. No hi ha democràcia sense televisió pública, i és molt important que a Europa s’hi continuï apostant. Ha parlat abans de la força territorial del grup, ¿Quina rellevància li donen en el seu mandat? Tenim 17 centres territorials, tenim dos centres de producció a les Canàries i Barcelona. Crearem dos nous centres de producció. Això significa que la nostra plantilla està distribuïda, Radio Nacional és a cada província, té periodistes a tot arreu i poden construir un discurs compartit. Això és molt important. S’ha d’invertir la lògica tradicional, antiga, que el discurs és central i que quan fem discurs local, desconnectem. Al contrari, s’han de connectar les parts, fer un discurs vertebrador i apostar per una Espanya diversa, culturalment i lingüísticament. I això, que ho acreditem amb el que he dit de TVE, ho compartirem amb un acord amb la FORTA, que són televisions públiques, i també arribarem a un acord amb la premsa, amb la que té distribució territorial i regional. Treballarem en comú, perquè tots compartim els ideals democràtics d’un periodisme de qualitat. Això s’ha de portar també a la gestió de la mateixa empresa. S’han de descentralitzar alguns serveis, canviar algunes rutines. I ho estem fent. És un canvi que organitzativament culminem aquest estiu i que culturalment ens costarà una miqueta més, però que en el termini de dos anys estarà a punt. «Anirem caminant cap a la integració progressiva en una sola plataforma, al servei de tota la redacció, de tot el territori, on també es va incorporant Radio Nacional» ¿En què consisteix? Bé, el canvi ha sigut molt fort. Nosaltres tenim ràdio, televisió i interactiu, separat. Ara és una gestió integral. Després teníem les redaccions separades i anirem cap a la integració progressiva en una sola plataforma, al servei de tota la redacció, de tot el territori, on també es va incorporant Radio Nacional. A poc a poc, compartirem tots els serveis en el núvol. Per exemple, ara a València farem un centre nou. En aquest centre farem molta activitat de formació de l’institut, i s’hi traslladarà una bona part. El mateix farem a Saragossa. Ho estem fent a les Canàries i també traslladarem producció a aquests centres i decisions sobre alguna estratègia de la corporació allà. ¿I quant a programació? En programació farem una mena de salt cultural important, o sigui que hi hagi cultura recolzant el llibre, el teatre, les arts creatives, a La 1, a La 2, a RTVE, a la plataforma digital, a la ràdio que traspuï ciència, cultura, sentit crític. Recolzarem la transformació digital d’aquest país. Buscarem talent on sigui i crearem esdeveniments a tot el territori. ¿Què fem? Una aposta ferma per l’esport. Crearem una plataforma en què totes les federacions es vegin reconegudes, en què hi hagi esport universitari, esport escolar, esport federatiu, una altra plataforma per a la música clàssica i la música popular. I això tindrà aparadors a La 1. Farem una aposta molt forta per la música popular i pel cine. Potenciarem una nova narrativa audiovisual, no hi haurà més cooperació amb serveis internacionals. El 30 de juny firmo la incorporació a la cadena Arte a Estrasburg, amb la qual cosa no només podem aprofitar tota la programació d’art en tots els nostres canals, sinó també que crearem anb ells un fons de coproducció que serà important.

El més llegit