La crítica de Monegal: Resulta que Colau i Collboni no dormen junts

S’ha abocat TV-3 aquest cap de setmana en el tema de la proclamació d’Ernest Maragall com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona. Dissabte, al ‘TN migdía’ i el ‘TN vespre’, va ser considerada la notícia de més importància del dia. Van dedicar al futur candidat una àmplia cobertura. Ahir dilluns van redoblar amb una de llarga i carinyosa entrevista a ‘Tot és mou’. I avui dimarts veig que segueix la seva visibilització com a víctima principal de l’espionatge de Pegasus, el 2019. Curiosament a Roger Torrent, l’altre presumpte espiat, li han dedicat menor atenció malgrat ostentar en aquells anys el càrrec de president del Parlament. O sigui que la consigna d’aquests dies a TV-3 és ‘Ernest Maragall a dojo’. És bonic aquest fervor. Tot i que potser com a estratègia d’impacte és prematura perquè qualli en l’audiència: falta un any per a les eleccions a Barcelona, i en política un any és una eternitat misteriosa. Hem disfrutat molt a casa amb l’entrevista a ‘Tot és mou’. Li van preguntar què pensa dels que opinen que als 80 anys d’edat el propi és jubilar-se. Va contestar: «Que em mesurin pel que faig, el que penso i el que defenso». En això estic amb l’Ernest. No està demostrat que la gerontocràcia sigui pitjor que l’efebocràcia: totes dues poden acabar sent un desastre complet. Allà tenim el cas de com va acabar aquell jove projecte anomenat Albert Rivera. Respecte a Ada Colau va ser prudent i fins i tot amable («Hi ha bones intencions que potser no es traslladen a l’acció de govern»). Però no va amagar la seva furiosa aversió al PSC: «¡Són els representants del Govern de la repressió!». ¡Ah! Després de més de 35 anys sent vehement socialista, és portentosa la seva transmutació. Però el moment més lluminós va ser quan va advertir sobre la ‘joint venture’ Colau-Collboni a l’ajuntament: «Són vides paral·leles. Ni dormen junts, ni projecten junts». Quina metàfora més saborosa, i alhora més tremenda, li va sortir. Resulta que l’Ernest ha descobert que Colau i Collboni són un matrimoni sense llit, sense amor, i així no hi ha manera de crear cap projecte. Aquesta visibilització d’Ernest Maragall a tota metxa ha sigut còmoda per a TV-3. Veurem què passa quan Waterloo designi el candidat de Junts per a Barcelona. Veurem qui visibilitzen i promocionen més, a ‘la seva’. Els aconsello demanar assistència a Le Cirque du Soleil. Equilibri sobre trapezi.

El més llegit