La crítica de Monegal: Paròdia de Chanel i TV-3 amb Orfidal

Paròdia de Chanel en el programa ‘Està passant’ (TV-3). Com sempre, l’actriu Judit Martín ha estat d’un surrealisme divertit i bàrbar. Va aparèixer, en efecte, disfressada de Chanel, però molt encarcarada. No es podia ni moure. Entumida. Engarrotada. Deia que després de l’enorme esforç fet a Eurovisió, tenia punxades per tot el cos. Però va tenir prou força per fer alguns cops de maluc, natges oscil·lants, ara a la dreta, ara a l’esquerra, ara amunt, ara avall, que van ser celebrats amb moltes rialles Va ser particularment lluminós el final de l’esquetx, quan Toni Soler, propietari i presentador de l’‘Està passant’ va connectar amb Toni Cruanyes, conductor del ‘TN vespre’. i li va dir que ja que Chanel parla molt bé català, i viu a Olesa de Montserrat, podria escriure-li una lletra nostrada, una cançó nítidament catalana. I Cruanyes, seguint la conya, va remarcar: «Sí, podríem buscar alguna cosa de Salvador Espriu». Mentrestant, la Judit/Chanel deia que entesos, però que el que necessitava amb urgència era un Orfidal. O sigui, una dosi de lorazepam per relaxar-se. ¡Ah! A casa ens ha agradat molt aquesta paròdia de Chanel a l’‘Està passant’. Sobretot perquè el que de veritat els ha sortit és la paròdia més perfecta sobre com ha portat TV-3 l’èxit eurovisiu d’aquesta ballarina i cantant. ¡Ah! Ha hagut de ser d’una gran incomoditat per a «la seva» veure que molts catalans eurofans omplien de banderes espanyoles Olesa de Montserrat, inclòs el Teatre de la Passió. Per això al ‘TN migdía’ de diumenge van decidir treure importància al ‘Chanelazo’. També això que algú li escrigui una lletra en català, com deien humorísticament a l’‘Està passant’, amaga una altra conya. No és als textos d’Espriu on s’ha de buscar. Només que algú surti a cantar «¡Venim de la foscor! ¡La repressió ens ofega! ¡Lluitarem!» i cosetes similars, TV-3 s’excita una barbaritat i actua com el millor tambor de ressonància. Li donen visibilitat als ‘TN’, el ‘FAQS’, el ‘Tot és mou’ i on faci falta; la criatura és ungida immediatament amb el «segell nostrat»; i li garanteixen contractes per amenitzar tots els pals de paller del Principat. Entenguem el drama. Chanel, Olesa, Montserrat..., quina meravella. Però... ¡ai!, quina mala sort: Chanel no té el ‘target’, el cànon, que TV-3 considera d’autèntica catalanitat. Una llàstima. D’aquí això de l’Orfidal. Molt Orfidal.

El més llegit