Sempre he considerat, i he escrit, que té més mèrit fer la paròdia a la Monarquia espanyola des d’un plató, des d’un programa, des d’una cadena de Madrid, que no des de qualsevol altra tele d’autonomies perifèriques. Estar en el quilòmetre zero, a quatre passes de la Zarzuela, condiciona la llibertat d’expressió –-inclòs l’humorisme i el sarcasme-– en tot el que fa referència a l’anomenada Casa Reial.