La crítica de Monegal: Tu els dones bany i massatge, Pablo, per això venen

Magnífic instant el que ha protagonitzat el notable radiofonista esportiu Juanma Castaño a ‘El hormiguero’ (A-3 TV). Li ha sortit, potser sense pretendre-ho, una mordaç i encertadíssima anàlisi televisiva. Parlaven de tot el que costa avui dia que els jugadors de futbol, les estrelles sobretot, vagin a programes de periodistes que no els afalaguen, ni els adulen, i els fan preguntes tan incòmodes com oportunes. Advertia Castaño que també els mateixos clubs fan llistes de programes als quals no convé anar. Volen que els seus gladiadors només apareguin en aquells espais de la tele o la radiofonia que garanteixen alabança i escuma. I assenyalant Motos amb el dit, va arrencar Castaño dient-li sense acritud, sense perdre el somriure, però amb una contundent claredat magnífica: «Per això venen al teu programa, Pablo, o al de Broncano. Tu aquí els dones bany i massatge, els aplaudeixes, els treus les formiguetes, i se’n van encantats de la vida. I és clar, on no van és als programes de periodisme esportiu on jo li he de preguntar a Sergio Ramos, per exemple, per què l’has pifiat en el segon gol». ¡Ah! Que formidable radiografia de com ha caigut en picat l’art de l’entrevista, abans gènere televisiu, avui transformat en jacuzzi. Citava també Castaño el programa de David Broncano com a saló massagístic. Efectivament, a les dades em remeto. Fa un parell de dies Belén Esteban va tornar a ‘La Resistencia’ (#0, Movistar+). No és la primera vegada que hi acudeix. Allà troba un almívar formidable. Es van intercanviar regals fins i tot. Belén li va regalar a David una vagina portàtil, una càlida i suau meravella de l’electrònica eròtica, i li deia: «Mira què t’he portat Broncano. Miraaa, per quan t’avorreixis. ¡Una vaganinaaaa! I tu has de posar el teu penis allà!». ¡Ahh! ¿Tot això és dolent, pervers, o nociu? Doncs no. El que és tot això és un marcador de cap on ens encaminen. Els genis de la tele han trobat la pedra filosofal del triomf: molt sifó, molta gasosa, molta explosió, molta rialleta, i res d’analítica. Molt menys qualsevol aproximació a la més lleu incomoditat crítica. De les paraules de Castaño es desprèn que havent-hi ‘hormigueros’ les estrelles ja passen d’atendre i retre comptes davant el periodisme. Això també val per a les estrelles de la política.

El més llegit