La crítica de Monegal: Rajoy al ‘jacuzzi’, submissió, massatge i rialles

Es comprova un cop més que quan la dreta passa per ‘El hormiguero’ (A-3 TV) l’apoteosi se sent fins i tot a Pernambuco. Va passar fa uns dies amb Isabel Díaz Ayuso. Aquí ho vaig explicar. Li van fer un treball diví. Va quedar com una reina, més que com una política. Vist això és natural que Mariano Rajoy també hagi volgut passar ara pel xiquiparc de les formigues. Ha sigut una altra sessió gloriosa, sí. Eren tants els crits de joia i aplaudiments que remataven cada un dels seus parlaments que potser les criatures seleccionades per al públic eren repetides: les mateixes que amb l’Ayuso. Home, ja sabem que no es pot demanar a un ‘jacuzzi’ infantil que li faci una desinfecció d’estómac al nen. De manera que anar servint-li temes amb safata perquè ell vagi responent al seu gust, sense cap rèplica, sense cap repregunta, sense res que l’incomodi el més mínim, ja sabem que és el ‘modus operandi’ d’aquest acreditat establiment especialitzat en la massatgística. Però potser, quan el van convidar a parlar de Joan Carles I, i sense ànim de molestar-lo en absolut, potser hauria sigut pertinent replicar alguna coseta. Quan aquest expresident del Govern –«El pitjor president que hi ha hagut en la democràcia», va advertir dissabte, a ‘La Sexta noche’, Pedro J. Ramírez–, quan Rajoy, els deia, es va desfer en elogis sobre l’emèrit, cessant o dimitit Joan Carles I, era la seva opinió, i ja s’ho farà amb el seu personal estrabisme. Però quan va afegir, com a prova irrefutable que és un Rei magnífic: «¿L’ha condemnat cap tribunal? ¡No està acusat de res!», quan va llançar aquesta adulteració de la realitat, potser el massatgista Pablo Motos s’hauria pogut permetre una pessigada, una coseta suau, gens sagnant per descomptat, però almenys una mossegadeta en honor de la veritat i sobretot per respecte als tres milions d’espectadors que els seguien. Em refereixo a una rèplica breu, una puntualització per intentar evitar que la toxicitat s’escampi lliurement. Un mirar a càmera, i l’entusiàstic públic allà reunit, i recordar que si a l’emèrit no l’han jutjat, ni l’han fet seure encara al banc dels acusats, és precisament perquè se’l manté blindat, al marge de la justícia. «‘Cuando el mundo va p’atrás, el que calla también tiene la culpa’», cridava Facundo Cabral a ‘La culpa es del silencio’, una de les seves cançons més lúcides.

El més llegit