La crítica de Monegal: El negoci del fabricant de banderes, per Ferran Monegal

Es complirà ara un any del Brexit. La matinada següent a la nit de Cap d’Any del 2020 es va materialitzar la sortida efectiva, comercial, admnistrativa i política del Regne Unit respecte de la Unió Europea. I per veure com estan les coses, i reflexionar, el ‘routier’ Jon Sistiaga s’ha desplaçat a Anglaterra (‘Brexit, un año después’, #0, Movistar+). En línies generals, la gent corrent ja no vol parlar del tema. Ho donen per fet, i punt. Hagin estat a favor o en contra, giren full. Alguns, no obstant, s’han prestat a l’anàlisi. Com l’exparlamentari conservador Mark Robinson. Preguntat sobre les moltes mentides que es van inventar els partidaris del Brexit per inclinar la votació al seu favor, va dir amb tristesa: «A tota campanya per a un referèndum fa falta un dimoni. Si no n’hi ha, s’inventa. Aquí es van inventar que 40 milions de dimonis turcs immigrants ens envairien. I després van rematar amb la gran mentida dels diners, dient que seríem més rics». Alguns analistes financers de Londres van coincidir: «Més de 500 empreses han marxat de la City. S’han desplaçat mes d’un bilió d’euros». Va buscar llavors Sistiaga algú a qui el Brexit li hagués beneficiat enormement. El va trobar en el comtat de Yorkshire. És un fabricant de banderes. ¡Ahh! Ven banderes del Regne Unit com mai. Pel que sembla, la gent abraça el drap, i es consola. Recordo un capítol de ‘Cuéntame...’ (TVE-1), quan la sèrie estava retratant el naixement de l’Espanya de les Autonomies que Suárez es va inventar, quan Antonio Alcántara també es va posar a fabricar banderes. Visió comercial de primera: tot el món agitant la seva bandereta corresponent. Es va inflar a guanyar diners. Sistiaga li va demanar al fabricant que li ensenyés el taller. Tot eren senyores, cosint. Va advertir l’anglès: «Totes són d’aquí. Aquí no treballa ni una immigrant». I Sistiaga en va prendre nota. En la meva època de preuniversitari llegíem la ‘Història d’Anglaterra’, d’André Maurois. Arrenca aquest text, fonamental encara avui, recordant aquella frase de Lord Bolingbroke, tremend patrioter: «Anglesos, recordeu que som veïns, però no part del Continent». Jo crec que el Suprem Faedor es va equivocar quan va dissenyar el planeta. Les illes britàniques haurien de ser més a l’Oest. Més a prop de la costa d’Amèrica del Nord.

El més llegit