La crítica de Monegal: Sota la protecció... d’un llençol, per Ferran Monegal

Necessiten cops d’efecte. Els programes del ‘Sálvame’ (‘naranja’, ‘limón’ i ‘tomate’) passen per moments d’audiència fràgil. I es veuen en la necessitat de construir impactes circenses que atrapin el personal. L’altre dia, a l’habitació d’un hotel de Màlaga, ens van dir que tenien amagada, i en exclusiva, una senyora, família d’Antonio David Flores. L’havien d’entrevistar perquè expliqués que dolent i pervers és l’exmarit de Rocío Carrasco. La senyora no la vam veure. Vam veure una criatura que caminava a batzegades tapada amb un llençol. Dos col·laboradors del ‘Sálvame’ la conduïen pels passadissos de l’hotel, com un fantasma. A l’arribar al ‘hall’, l’estampa va ser delirant. Els clients de l’establiment es petaven de riure i flipaven. Per donar més intensitat al trajecte fantasmal, ens deien des del programa: «Fixeu-vos com està la pobra, ¡està tremolant, està tremolant!». I en efecte vèiem moure’s el llençol, una agitació crispada, com si un terror sobrenatural s’hagués apoderat del fantasma. La cosa va durar una bona estona. Van aconseguir pujar un parell de punts extres la seva quota de pantalla. O sigui que l’estratègia, tot i ser despendolada i cataplàsmica, va donar resultat. De què no estic tan segur és si van aconseguir el segon objectiu que pretenien: van dir que aquesta senyora l’havien tapat amb un llençol per evitar que fos identificada per Antonio David Flores, perquè la podria atacar salvatgement i fer-li mal. ¡Ah! Entenguem el que passa. És bàsic per a Tele 5 mantenir sobre Antonio David el focus de la maldat. Almenys mentre duri el contracte amb la seva exdona. Després, quan s’acabi la sèrie per capítols ‘En el nombre de Rocío’, ja aniran variant l’enfocament, perquè el negoci televisiu continuï funcionant. No m’estranyaria que a l’ara assenyalat com a maltractador i brètol, li acabin muntant també el seu culebró serialitzat i personalitzat. Podrien dir-li ‘En el nombre de Antonio David’. Seria un títol molt adequat. De la passejada de la senyora, com un fantasma, per l’hotel de Màlaga i zones veïnes –i per mig Espanya a través de les càmeres– es pot constatar la tremenda paradoxa d’aquesta estampa. Deien que la tapaven amb un llençol perquè estigués protegida. Però ningú la va protegir en canvi de la cadena que l’estava utilitzant, com si fos un macabre, i alhora risible, esquetx de Halloween.

El més llegit