La crítica de Monegal: Una dama sota el volcà

Amb una serenitat extraordinària, sense escarafalls ni una llàgrima, només amb un profund sentiment davant el tràgic, la senyora Argensola Pérez, veïna de Todoque, deia aixecant les mans: «Hi ha dues paraules sagrades. La mare, i la casa. Només tenim una mare, i només tenim una casa». Ella acaba de perdre també la casa i viu ara refugiada amb els fills i els nets en algun lloc que una ànima caritativa li ha brindat. Aquesta dama ha sortit al ‘30 minuts’ que acaba d’emetre TV-3 titulat ‘Sota el volcà’. Un bon reportatge produït per Ràdio Televisió Canària, dirigit per Beatriz Rodríguez. Celebro que TV-3 ens hagi aproximat aquest treball i que hagi fet cas omís de les invectives que gent de l’entorn de Waterloo (Lluís Puig, Josep Lluís Alay) han expressat a les xarxes –el portal e-Notícies ha publicat els seus tuits irats– protestant i avergonyint-se que TV-3 estigui donant tanta informació sobre un succés que, segons el seu parer, només és d’àmbit ‘espanyol i africà’. ¡Ah! A mi el que m’avergonyeix de veritat és veure que hi ha gent que ha substituït la seva ànima per la closca d’un escarbat. Al documental de Televisió Canària també ha sortit un veí de Los Llanos de Aridane que deia: «No mirin al volcà, mirin el mal que està causant». O sigui, un avís als centenars de turistes que hi estan arribant. Els informatius de la tele expliquen que aquest cap de setmana llarg a La Palma estan al cent per cent d’ocupació hotelera. Hi ha un frenesí irrefrenable per fer-se fotos i ‘selfies’ amb un fons de lava i flames. Jo els donaria a tots aquests visitants, a l’arribar-hi, la fotocòpia d’aquella pàgina de la novel·la ‘Sota el volcà’ en què Malcolm Lowry escriu: «No hi ha pau que deixi de pagar ple tribut a l’infern». I els afegiria aquell altre passatge, quan Hugh li diu a Yvonne: «Si la nostra civilització abracés, només per un parell de dies, la sobrietat, al tercer moriria de remordiment». O sigui, si s’acosten a La Palma a fer-li fotos a l’‘espectacle’, que sigui almenys una visita sòbria, amb prudència i respecte als que ho han perdut tot de cop i volta. Una habitant d’un poble que ja no existeix deia amb un fil de veu sota el tro sonor i continu del volcà: «Aquest barri, que ja no hi és, el vam fer nosaltres, els veïns, amb les nostres mans». Com aquestes mans de l’Argensola, buides, dibuixades al cel de cendra de La Palma.

El més llegit