TVE ha fet aquesta setmana els seus primers 65 anys. No he vist cap gran celebració de l’efemèride, de moment, a la seva graella. Dimecres a la nit, sí, una miqueta d’excitació nostàlgica a ‘Viaje al centro de la tele’, seguit d’un especial ‘Lazos de sangre’ sobre Chicho Ibáñez Serrador i el seu gloriós concurs ‘Un, dos, tres...’. I poca cosa més. Home, atesa la situació d’aquesta gran corporació pública, amb uns índexs d’audiència que voregen la irrellevància davant els imperis privats, i també altres cadenes públiques autonòmiques, potser és millor mantenir la prudència. És molt simptomàtic que quan TVE celebra la seva edat ha de recórrer a la moviola cap al passat, i recordar Félix Rodríguez de la Fuente, el ‘Gran Circo’ de la família Aragón, Chicho, o el gag de l’empanadilla de ‘Martes y trece’. ¡Ah! Han passat més de sis lustres de tot això. Dels últims anys, en canvi, TVE em sembla que només s’atreveix a publicitar com a èxits ‘Operación triunfo’ o ‘Cuéntame...’. Vist el problema en diacronia, potser a qui haurien de fer un homenatge és a Ana Blanco, que porta des de 1990 presentant ‘telediarios’, molt més temps en antena fins i tot que Jordi Hurtado. Això d’Ana Blanco és prodigiós. Més de 30 anys esquivant les purgues que les diferents tendències polítiques han anat fent a TVE. I mentre la ‘corporació’ –abans ‘ens’– se n’anava inclinant, cap avall. pel pes dels errors, Ana Blanco és l’única que ha demostrat tenir el do de la ingravidesa.