La crítica de Monegal: La colossal nit de Sylvia Kristel i el director de TV-3

Ha dedicat TV-3 una nit temàtica a Àngel Casas. Un homenatge merescut a qui va ser inventor i estrella indiscutible d’aquell famós i encara recordat ‘Àngel Casas show’ que tant va triomfar en els seus anys d’emissió, del 1984 al 1988. La nit va ser carinyosa, recordant moments i mil anècdotes, que ens van deixar a tots un sabor entranyable i també una mica d’allò tan inexorable que advertia el profeta Issaïes a la Bíblia i que el gran escriptor argentí Eduardo Mallea va immortalitzar a la seva novel·la més famosa, o sigui, «Todo verdor perecerá. Dins del frondós anecdotari que té Casas sobre els famosíssims convidats que van confluir en el seu programa a mi m’ha agradat en particular quan li van demanar que expliqués la veritat del que va passar entre Sylvia Kristel i el director de TV-3 d’aquella època, any 1985 en concret. ¡Ahh! En les dècades dels anys 70 i els 80 la Kristel era famosíssima per la seva pel·lícula eròtica ‘Emmanuelle’ i d’altres del mateix estil, com ‘Lady Chatterley’s Lover’ o ‘Mata Hari’. Va explicar Casas que ella va arribar «completament borratxa i la vam haver d’estirar en un llit del Ritz». I que després, quan va entrar al plató, la borratxera no se li havia passat. O sigui que anava ella a bastantes revolucions, però l’entrevista va ser molt entretinguda i punxant. L’anècdota va arribar després, fora de càmeres. Casas deia, sense escatimar detalls: «A l’acabar la Kristel va dir que volia un home. ¡Un autèntic català! I casualment passava per allà el llavors director de TV-3, Enric Canals, i jo li vaig dir ‘¿Vols beneficiar-te la mítica Emmanuelle?’«. ¡Ahh! A aquell director de TV-3 els ulls se li devien posar com dos ‘flames del Canigó’. Un ardor colossal. Es va emportar la Kristel immediatament a sopar a l’Up&Down. «I després tots dos van marxar a l’hotel. L’endemà Canals l’hi va anar explicant a tothom qui trobava. Deia ‘Ha sigut meravellós, fins i tot li he recitat un poema d’Espriu!’». Home, és una història bonica on n’hi hagi. No només la Kristel va trobar aquella nit l’autèntic català que reclamava, sinó que, a més, es tractava del director en persona de TV-3, que amb la sensibilitat pròpia del seu càrrec li va recitar Espriu, potser aquell delicat passatge: «Tu i jo, una dona i un home [..] aquesta tarda per a nosaltres potser immortal». Avui això arriba a orelles de Tele 5 i els fan un ‘Deluxe’ sencer, amb Polígraf incorporat.

El més llegit