Des de l’emissió de ‘Joc de Trons’ (Movistar i HBO) mai una sèrie de televisió havia rebut tanta atenció com ‘El juego del calamar’. Malgrat només haver passat trenta dies de la seva estrena a Netflix, l’allau de comentaris, articles, opinions i variades analítiques ha sigut colossal. He vist que en la majoria d’aquest eixam es coincideix que és una sèrie molt addictiva. Però no expliquen per què és addictiva. Doncs és senzill: crea addicció perquè saben que el gènere humà es delirà per veure qui mataran al pròxim capítol, i quin joc utilitzaran per matar-los. O sigui, una combinació de ludopatia i crim. Però el final de la sèrie és fluixíssim. El cop, el ganxo, és el desenvolupament. Un cop vist com els van liquidant a gairebé tots, el final ha sigut un tràmit. Pretenien una paradoxa però segons el meu parer no els ha sortit.