Si alguna virtut ha tingut l’entrevista que li ha fet Jordi Évole (La Sexta) a Iván Redondo ha sigut evidenciar que aquest exdirector del Gabinet de Pedro Sánchez, aquesta barreja de ‘consigliere’ i ‘spin doctor’, és l’opacitat personificada. En lloc de contestar les preguntes que li feien, les dispersava. «¿Parla vostè amb Sánchez? [...] Aquella frase ‘¡Dimiteixi senyor Rajoy!’ ¿és seva? [...] ¿Per què Sánchez volia que Vox estigués en els debats quan Vox encara no tenia representació parlamentària? [...] ¿Quan va saber vostè que el Rei emèrit marxava a Abu Dhabi?» i així tota l’estona, amb respostes vagabundes, divagants, mai clares. Alguns observadors ja han advertit que aquest paper d’Iván Redondo ha sigut una presa de pèl. Mirat des de l’òptica dels que han contractat els seus serveis, o els que en el futur el puguin contractar, aquesta antitransparència no el perjudica.