La crítica de Monegal: Espermatozoide, òvul... ¡i gol!

Suposo que el treball que acaba d’emetre TV-3 sobre Leo (’Messi, el desè art’) haurà servit també per ajudar-lo a prendre la decisió de quedar-se al Barça i no marxar. Ha sigut un documental fet amb molt carinyo. I crec que merescut. Firmat per Jordi Ramos, Xavi Torres i Santi Padró, ha tingut com a conductor d’excepció Ramon Gener. ¡Ah! Es preguntava Gener si el que fa Messi és art pur, i fins i tot va col·locar les seves botes al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al costat del pantocràtor de Tahull. Després, al final del treball, Gener es va adonar que unes botes de futbol ubicades fora del camp no tenen sentit, i va concloure: «Aquestes botes només es converteixen en art quan les porta Messi». Estem d’acord. Quan Einsten va formular a la pissarra la teoria de la relativitat, allò de menys va ser el guix que va utilitzar per escriure-la. Gener ha trufat el documental de metàfores i comparatives entre l’art de Messi i l’art de la música o de la pintura. Ha forçat el seu enginy. Però ha sigut per una bona causa. És el Mozart del futbol, deia, amb un piano plantat a El Raval, tocant aquell minuet en sol major que amb només cinc anys d’edat Mozart va compondre. Parlant del paper de mestre que va exercir Ronaldinho el va comparar amb aquell quadro que va pintar Andrea del Verrocchio al segle XV, ‘El baptisme de Crist’, i va deixar que un aprenent del seu taller hi pintés, a l’esquerra de la tela, un angelet. ¡Ah! Resulta que aquell querubí era tan perfecte que es va menjar la resta de l’obra de Verrocchio. L’aprenent d’aquell taller es deia Leonardo Da Vinci. Aquesta història –o relat, discutit per alguns– la tenim ara molt ben explicada a la sèrie Leonardo, una producció televisiva italiana que està emetent TVE-1 però que potser no ha sigut ben rebuda a l’acreditat Institut Nova Història perquè a la sèrie no diuen res sobre que el paisatge de fons de ‘La Gioconda’ podrien ser les nostres muntanyes montserratines. Gener no obstant, i amb bon criteri, no s’ha detingut en aquests imaginatius assumptes i s’ha centrat en l’heroi del documental, que és Messi, i no Da Vinci. A mi m’ha agradat molt la pinzellada del gran Jorge Valdano quan, declarant-se absolut admirador de Messi, ha dit: «És quan l’espermatozoide es troba l’òvul. ¡És una trobada perfecta!». Bonica metàfora. Espermatozoide, òvul, i... ¡gol!. L’art es fusiona amb la vida.

El més llegit