La crítica de Monegal: Prou d’utilitzar imatges de les nenes

Hi havia un sentit informatiu indiscutible, al principi, en les primeres hores de la desaparició de les nenes de Tenerife. Va ser quan la mare, desesperada perquè no sabia on eren les filles, va facilitar imatges per si algú, en algun lloc, les veia i les podia reconèixer. Els mitjans de comunicació teníem l’obligació i el dret a publicar aquestes imatges perquè la seva difusió ajudés, en la mesura possible, que es poguessin trobar les nenes desaparegudes. Però una vegada sabut el que sabem, una vegada trobat el cos de la més gran en un fons marí, i la certesa de la policia i els científics que la petita ha corregut, lamentablement, la mateixa sort, he vist un intolerable bucle persistentment grapejat per la tele, utilitzant una vegada i una altra les imatges que va oferir la mare al seu dia, quan creia que les filles només estaven extraviades o perdudes. No hi ha justificació, ni informativa, ni ètica, ni de deontologia periodística, per a aquesta utilització de la imatge d’unes menors d’edat assassinades –almenys una d’elles ja comprovat– utilitzades com un recurs visual, com una morbosa coreografia per omplir qualsevol fons de plasma de plató en els múltiples programes que s’estan realitzant sobre aquest parricidi. Aquesta aberració informativa no és patrimoni de cap cadena en exclusiva. Totes han caigut, en una mesura o una altra, en aquesta pèssima praxi. Pèssima, he dit, però segurament si ara parléssim amb qualsevol director de cadena o constructor d’espectacles televisius –i cas que tingués momentàniament un rampell de sinceritat– ens diria que benvingut sigui el que és pèssim, perquè això els proporciona audiències magnífiques. És el que passa sempre: davant la perspectiva d’una sucosa quota de pantalla, ni l’ètica ni els escrúpols existeixen. Una altra cosa és l’acció televisiva sobre el pare de les nenes, el presumpte parricida. El seu cadàver no ha sigut trobat, almenys a l’hora de tancar aquest article. Per aquesta raó l’autoritat judicial ha cursat ordre internacional de detenció contra ell, per presumptes delictes d’homicidi. En aquest cas la proliferació de la seva imatge a la tele no només està justificada, sinó que té ple sentit per ajudar a la seva detenció cas que sigui viu. Abandonin les cadenes l’intolerable recurs visual de les nenes. Ja hi ha prou dolor. Dediquin-se al presumpte assassí.

El més llegit