El duel de titans que va inspirar ‘Reyes de la noche’

Compartien franja horària, la de mitjanit, un a Antena 3 Radio i després a la COPE i l’altre a la cadena SER. I la seva passió pel periodisme esportiu, al qual cadascú va imprimir el seu peculiar estil. Però no eren col·legues ni la competició era sana. A aquella hora en què el dia passa a ser el següent, les ones es convertien en un camp de batalla en el qual s’enfrontaven dos rivals. Aquest apassionat duel de titans és el que recrea l’excel·lent sèrie ’Reyes de la noche’ (que estrena demà Movistar+), tot i que els productors s’esforcin a recordar que només s’inspira en aquesta història i els personatges no són transsumptes. És a dir, Paco ‘el Cóndor’ (Javier Gutiérrez) no és José María García ni Jota Montes (Miki Esparbé) és José Ramón de la Morena. Però qualsevol semblança amb la realitat és pura evidència. Un estil contundent La sèrie és ficció, no un ‘biopic’, però recrea alguns moments d’aquest despietat enfrontament a la ràdio. I és que té molt d’història èpica, bíblica, en la qual el rei és destronat, en la qual David venç Goliat. Goliat (el gegant, malgrat la seva reduïda estatura) era José María García, que, després d’introduir el periodisme radiofònic de mitjanit dins d’‘Hora 25’ (cadena SER), havia creat un particular estil de fer ràdio que l’havia fet mereixedor de tenir programa propi – coincidint amb el naixement el 1982 de l’emissora privada Antena 3 Radio– amb un títol personalista que fugia de falses modèsties: ‘Supergarcía’. Havia nascut una estrella en el firmament radiofònic. De les grosses. I, amb ell, una manera de fer ràdio esportiva. Aquest regnat el va executar amb un estil contundent i insolent caracteritzat per una crítica àcida a tot allò que considerava injust, preparada amb qualificacions, desqualificacions, exabruptes i insults que repartia entre aquells personatges que creia que ho mereixien. ‘El Butano’, ‘el Butanito’, sobrenom amb què se’l coneixia (l’hi va psoar el jugador de l’Atlètic de Madrid Jorge Grifa després d’aparèixer en un entrenament amb un abric taronja) va encunyar innombrables falques com «’¡ojo al dato!’» «¡això és de jutjat de guàrdia!», «’tribuletes’ de pessebre», «’chupóteros’», «nat i net»... I sobrenoms per descriure les personalitats que centraven el seu programa: ‘el del cabell blanc’ era Ramón Mendoza i el ‘minilehendakari’, José Luis Núñez. El seu poder anava més enllà de l’àmbit esportiu, traspassava el polític i es va convertir en una mena de guru. El serè de la nit I tan content estava quan el 1981 va irrompre en l’escena radiofònica un periodista més jove amb un estil modern, desenfadat i una mica irònic que, després de treballar durant vuit anys en la secció d’esports de la SER, s’atrevia a profanar aquesta franja sagrada propietat de García amb un nou programa: 'El larguero'. «Bona nit (.. .) Em dic José Ramón de la Morena i soc el seu nou serè de l’esport». La resposta de García no es va fer esperar: «Un jovenet desconegut totalment en aquesta professió, un jovenet imberbe com comença el programa de l’imperi Prisa»·. La guerra no havia fet més que començar. A partir de llavors es van anar succeint en les ones les pulles entre els dos periodistes, que anaven més enllà del professional. Com quan García va deixar anar: «Ahir mateix el vescomte taurí... Algú es deu preguntar: ¿per què el vescomte taurí? La primera part no fa falta explicar-la i la segona, perquè, tot i que sembla que no li agraden excessivament els toros, sí que li agraden els toreros. Cadascú té els seus gustos». De la Morena no es va quedar enrere: «A mi m’encanten els toros. Ho aclareixo perquè és el que va dient un pobre trastornat. M’encanten els toros i m’agraden els toros en la bellesa del camp, com m’encanten alguns toreros a la plaça, sobretot els que saben torejar. El que no faig és ajeure’m amb una vaca. Això és ja zoofília pura». Travetes professionals També es repetien les travetes professionals. I això ho explicava molt bé Cristina Gallo, la redactora en cap de ‘Supergarcía’ entre 1982 i 2002, al ‘Salvados’ que el 2018 va posar cara a cara García i De la Morena per relatar aquest enfrontament. «De vegades estava el protagonista a les dues cadenes alhora. La diferència és que a De La Morena no li importava gravar-lo. Però García no, per a ell era molt important tenir-lo en directe». I explica que als Jocs Olímpics d’Atlanta li va demanar que li passés a una jove gimnasta que entrevistava i li va comentar: «Lorena, ¿oi que no tens el do de la ubiqüitat? Dic això perquè em comuniquen que a la cadena SER estaven dient en aquests instants que tenien Lorena amb la seva germana. Una nova trampa, una nova mentida, perquè Lorena està en directe en la sintonia COPE». Paco González, periodista de la SER, explicava en aquest espai les martingales que feien per a De La Morena: «De tot. Anava al domicili particular del jugador una hora abans i agafava el telèfon fix per controlar les trucades. I, si trucava García, penjava, penjava i penjava... Però també ens ho feien a nosaltres». Arribar al tiranosaure «El cap tenia un estil molt especial per fer ràdio, clar, contundent, mai es mossegava la llengua», deia Gallo. «De la Morena era molt més plural i sabia que per guanyar al tiranosaure feia falta un equip de velociraptors», comentava González. I sembla que va trobar la fórmula, perquè va arribar a trepitjar-li els talons. Si el 1992 ‘Supergarcía’ tenia una audiència de 1.200.000 oients i ‘El larguero’, 520.000, en dos anys la diferència s’havia reduït perquè De la Morena ja en tenia 1.128.000. El 1995 el va superar amb 1.360.000. Va ser llavors quan es va agreujar la guerra. «Però no és una guerra amb De la Morena, és una guerra empresarial», confessava García a Jordi Évole. Constantment estaven pendents del que deia l’altre per replicar-se durant el programa: «Em passaven notes. I a ell li devien fer exactament el mateix». Però García tenia tant poder que, com va denunciar De la Morena, va aconseguir la seva suspensió durant un any a la SER. Era el 1990. Quatre anys després, De la Morena declarava a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA: «És un personatge que té sota la seva bota tot el món de l’esport amb el consentiment acovardit col·lectiu de periodistes. El drama d’aquest país és que ha passat de la dictadura de Franco a la de José María García». Veritables barbaritats Així mateix, el 2011, De La Morena admetia a Andreu Buenafuente a ‘Late Motiv’: «El model García va tenir coses bones i coses dolentes. Va tenir el reporterisme de ficar el micròfon als vestidors que va començar a crear escola». I el 2018, García confessava: «Jo no combrego amb això que a la guerra tot s’hi val. Dèiem veritables barbaritats. Estàvem equivocats». I reconeixia: «Jo lluitava agosaradament perquè un tio vingués al meu programa i ara veig que és una idiotesa». Després de deixar-ho tot el 2002 i superar un càncer limfàtic, José María García porta una vida tranquil·la que prepara amb algunes declaracions polèmiques per donar-li salsa. De La Morena, per la seva part, després d’haver firmat fa cinc anys un contracte de 3,4 milions amb Onda Cero per presentar i dirigir ‘El transistor’, anunciava el març passat que deixaria la ràdio per dedicar-li tot el temps al seu quart fill, que acaba de néixer. Els llops ja no ensenyen les dents.

El duel de titans que va inspirar ‘Reyes de la noche’

Els periodistes José María García i José Ramón de la Morena van protagonitzar una acarnissada guerra en les ones que va marcar la ràdio dels 90

El més llegit