Isabel Pantoja es rendeix als seus botxins / Article de Ferran Monegal

Acaba d’estrenar Tele 5 un nou concurs musical (’Top Star’) i el gran plus morbós ha consistit que vegem Isabel Pantoja tornant a la cadena que l’ha martiritzat sistemàticament utilitzant el seu fill Kiko. ¡Ahh! La condició humana té cops que semblen increïbles. Apunyalada ferotgement per Tele 5 durant quatre mesos seguits, des del novembre fins al febrer, a base d’untar de diners el seu fill Kiko perquè la posés a l’altura de les serps i les aranyes més letals i mesquines, ara al maig, els deia, el retorciment perquè l’audiència pugi és fer-la tornar com a gran estrella, a la cadena que va ser la seva guillotina. M’estranya que els serveis de caracterització i attrezzo no l’hagin tret amb un vestit que en lloc de lluentons portés clavats dues dotzenes de ganivets. Aquella nit d’estrena, li va preguntar Risto Mejide: «Escolta, Isabel, ¿tu creus que el talent s’hereta?». I ella va contestar: «No, de cap manera». ¡Ah! Això alguns analistes ho han considerat un enverinat souvenir contra el seu fill Kiko. Si és així, com a perdigonada la trobo fins i tot fluixeta. Aquest concurs en el qual ara ella fa de jurat té una particularitat mai vista: «¿Quant val la teva veu? Per primera vegada en un ‘talent show’ et posem preu», ens deien amb grandiloqüència. I, efectivament, anaven sortint els concursants a actuar i a mesura que cantaven s’anava produint una subhasta monetària posant-li preu al seu art, com si en lloc de ser en un escenari musical fossin a la sala de les escurabutxaques d’un casino. ¡Ah! Quina metàfora els ha sortit. Negoci sense escrúpols Isabel Pantoja allà posada era en efecte la síntesi d’aquest sistema del negoci sense escrúpols. «El que no té preu és que no val res», deia aquell banquer mallorquí que va finançar el cop del franquisme. Molt necessitada ha d’estar Isabel Pantoja, per fer el cor fort, abaixar el cap i tornar al sarau televisiu que ha sigut el seu botxí. Tot i que potser tingui un contracte firmat i, davant tan fabulosa quantitat –aquest és l’avantatge de Tele 5–, l’ànima se subsumeix. El 1793, quan Maria Antonieta va pujar al cadafal per ser guillotinada, va ensopegar i va trepitjar sense voler el botxí. Diuen que va exclamar: «Perdó, senyor, no ho he fet a propòsit». ¡Ah! Allò de Maria Antonieta no era submissió cap al seu botxí. Era, simplement, educació exquisida.

La crítica de Monegal: Isabel Pantoja es rendeix als seus botxins

El més llegit