Admirat Évole, allò de Bosé no ens ho mereixíem

Mai he sigut partidari de les línies vermelles en els mitjans de comunicació, malgrat que ara alguns intentin instal·lar-les. El cas de Vox és el més significatiu. Considerat aquest partit com una ideologia feixista, des d’altres ideologies s’insta les cadenes de televisió que practiquin sobre ells un silenci informatiu absolut. La democràcia s’ha de protegir dels que no són demòcrates, adverteixen com a argument definitiu. És un tema profund que permet un debat amplíssim, sobretot si ens preguntem ¿i amb els tres milions sis-cents cinquanta mil ciutadans que els han votat què fem? Sembla que ara ja no serveix aquella frase atribuïda a Voltaire que diu: «Detesto el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho». Un altre cas recent –completament diferent de l’anterior però també de context ideològic– és el de l’escriptor Javier Cercas. Després de ser entrevistat dissabte en el ‘FAQS’ de TV-3 no només ha rebut una dutxa d’insults sinó que també ha sortit esquitxada la cadena perquè alguns consideren que Cercas ha d’estar prohibit, excomunicat de tots els temples de Sant Joan Despí. O sigui que en aquest cas tampoc interessa recordar Rosa Luxemburg quan deia: «La primera llibertat que s’ha de protegir és la llibertat del dissident o crític». De manera que davant aquest panorama aspiro que algun@ de vostès em comprengui: per a mi les línies vermelles, l’‘apartheid’ informatiu, són fruit de la democràcia mal entesa. Ha passat, no obstant, aquesta setmana un succés televisiu que fa trontollar els meus principis. Jordi Évole ha pres la molèstia de viatjar fins a Mèxic per reunir-se amb Miguel Bosé. Vista la primera entrega, amb els seus al·legats contra la vacunació –al final d’aquest primer capítol– i les seves proclames que la Covid-19 no existeix, li pregunto al meu admirat Évole si no ens podia haver estalviat tan lamentable exercici. Per respecte als 137 milions de contagiats, i als tres milions de morts fins avui al món, i a les famílies que no han pogut ni acomiadar-se dels seus morts, per respecte, els deia, aquest ampli servei televisiu –càmeres i dues hores de TV– perquè un cantant difongui les seves ‘científiques’ opinions sobre que el virus és una invenció, em sembla un error greu. Una bona línia vermella –allà sí– hauria sigut oportuna.

El més llegit