Poc entusiasme a TV-3 pel DNI de Waterloo, per Ferran Monegal

Contra tot pronòstic no ha concitat gran emoció a TV-3 aquesta presentació del carnet, o DNI, del Club de Waterloo. A penes 60 segons enmig del ‘TN vespre’ de dimarts. Toni Cruanyes ens introduïa el tema així: «El Consell per la República, la plataforma independentista presidida per Carles Puigdemont, ha presentat avui la identitat digital per als seus socis, que ja són 92.000» i després una breu entrevista a Brussel·les a Toni Comín. ¡Ah! És estranya tan poca passió a TV-3 davant aquesta iniciativa. Fins ara qualsevol gest, posat o postura de Puigdemont era amplificada a Sant Joan Despí amb la mateixa devoció que tenia Bernadette Soubirous quan se li apareixia la verge de Lourdes. ¡Ahh! És comprensible aquesta constant grandiloqüència informativa sobre l’exiliat/escapat de Waterloo. L’estan fent des del 2017 per evitar el que deia Quim Torra l’altre dia, amb gran pànic i angoixa: «Temo que Puigdemont quedi vagant per l’espai». ¡Ah! Vagar per l’espai sideral, com un errant meteorit, deu ser horrible. Per això la incessant atenció que li dedica TV-3. No obstant, aquesta vegada sembla que l’emoció declina. Fins i tot Xavier Graset, aquella mateixa nit en el ‘3/24’, va tocar l’assumpte breument, sense donar-li més importància, despatxant-lo així: «És una mena d’identitat digital». En efecte, una mena, una espècie, i punt. També va ser significativa l’advertència del presentador del ‘TN vespre’, Toni Cruanyes, –que els explicava al principi–sobre aquest curiós carnet de Waterloo, quan deia: «És... per als seus socis». Efectivament, ‘per als seus socis’. O sigui, que a TV-3 potser s’han dit: compte amb fer publicitat gratuïta des d’una tele pública sobre un carnet d’un club privat. ¡Ah! Suposo que a ERC aquesta prudent actitud també deu haver agradat molt. Home, per als amants de bons clubs privats amb accent polític jo els recomano que s’acostin a Londres i visitin el Reform Club, que ja admet senyores des del 1981. Allà es reunia moltes tardes Margareth Thatcher amb el seu sanedrí, i davant una ampolla de Teacher’s, el seu whisky preferit, i un cartró de Benson & Hedges, enginyava espurnejants eslògans polítics com aquell que deia: «Voti la dreta si vol mantenir el que li queda». Ser soci del Reform costa molt, 1.000 lliures a l’any. L’avantatge d’allò de Waterloo és que amb 12 euros vas que xutes.

El més llegit