Antonio Baños, 1 CUP

Les captures de pantalla les carrega el diable. Fingeixen ser les teves amigues, es guanyen la teva confiança, t’hipnotitzen amb aquesta sensació intimitat i, quan menys t’ho esperes, t’han capturat i et venen, a pes, com esclau al mercat negrer de Twitter. Fa uns dies ho va poder constatar el pobre Antonio Baños, exdirigent de la CUP. La pantalla del seu mòbil el va caçar en una distracció i el va entregar al tribunal de la Santa Inquisició. L’home estava parlant de bolsos de Prada, el típic de l’anticapitalisme (¿¿??), i va compartir una captura de pantalla amb una notícia sobre el tema. Als 10 minuts era ‘trending topic’. No va ser Prada qui el va arrossegar allà, sinó el diable, quan els usuaris se’ls van ficar a l’ull les pestanyes obertes del seu explorador. «Fantastic orgy», es llegia en una. «Japanese scat», en una altra. En síntesi: un carro ple de marranades orientals. «2 girls 1 CUP», va començar a dir-se. ¡Ah, que cruel la tuitalla! ¡Que hipòcrita! Comprenc que sigui motiu de mofa descobrir amb el rotllo de paper higiènic a la taula del despatx, les persianes abaixades i els pantalons pels turmells l’exdirigent d’un partit feminista que propugna erradicar la pornografia de la faç de la terra, però jo no podia evitar que Antonio Baños em caigués simpàtic. Entre els comentaris mordaços que va despertar la seva navegació dissoluta, l’únic l’escàndol que em va semblar pertinent va ser el d’un usuari que va dir que és una burrada veure porno al mòbil, perquè es veu molt millor al portàtil o amb el projector. Soc de l’opinió que cagades com aquesta ens agermanen en lloc de separar-nos. Dit d’una altra forma, adoro veure-li el llautó a un falcó, amb la qual cosa em sento més pròxim a Antonio Baños quan es delata com a addicte al pelaferi que quan parla de política. Una vegada, per exemple, vaig enviar una captura de pantalla a una de les meves caps sense adonar-me que l’estava posant a parir en una finestra oberta de xat; una altra, vaig reexpedir a la persona de qui m’estava rient el mail cruel que havia escrit per a una altra; i un dia em va arribar un mail amb una estafa que deia que havien estat gravant amb la càmera frontal del meu ordinador –¡horror!- i em vaig passar dos dies intentant que m’arribés l’aire als pulmons. El que li ha passat a Antonio Baños ens pot passar a qualsevol, vaja, excepte als sants. I pagaria el que val una subscripció a Pornhub per veure l’historial de recerques d’aquests últims...

El més llegit