És lúcid saber-se perdedor, l’altre és patètic

Tot i que ja no és notícia el paper propagandístic i malabarista de TV-3 en tot el que incumbeix el procés, no deixa de ser espaterrant com ens venien a ‘Tot és mou’ la votació de l’Eurocambra. Resulta que han retirat la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, però veient la missa que oficiaven a TV-3 semblava que havien guanyat de llarg el veredicte. Ressaltaven amb enorme alegria, en lletres enormes, que el 42% hi havia votat en contra, però s’oblidaven de dibuixar l’altra xifra: que el 58% havia votat que sí, que la seva immunitat havia de ser retirada. O sigui, en el ‘Tot és mou’ impulsaven un clima de victòria la mar de surrealista. Això és com celebrar, posem per cas, que el Barça li ha ficat dos gols al Reial Madrid, en un partit que s’ha perdut per 2 a 5. Que aquesta cerimònia, aquesta il·lusió, aquesta fantasia, la facin i la impulsin els afectats, és natural. És molt humà fins i tot. Cada un és lliure de triar la manera de dissimular les seves ferides. El més trist, informativament parlant, és que a TV-3 continuïn instal·lats en l’antiperiodisme, transformant-se en ‘cheerleaders’ a sou d’aquest miratge. Creure’s vencedor, sentir-se estrella, quan la realitat et desmenteix, és un entendridor somieig. És una forma d’impostura per intentar sobreviure. Però és pitjor el paper dels ‘fidèles servants’ que alimenten tan tragicòmica i ombrívola ficció. Aquest assumpte l’acaba de retratar molt bé l’actor Pepe Sacristán a ‘Palo y astilla’ (La Sexta). Mamen Mendizábal li va preguntar: «Tu et sents un guanyador total, una estrella ¿veritat?». ¡Ah! Mamen s’ho preguntava des de l’admiració més absoluta. Però Sacristán la va mirar amb una delicada intensitat, profunda, i movent el cap en sentit negatiu va contestar: «No, no, què va... ¿Quin guanyador? ¿Guanyador de què? És la lucidesa del perdedor el que fa un personatge gran. Això de creure’s un vencedor, això de creure’s una estrella, ¡és patètic!». ¡Ah! Deia Simón Bolívar que l’art de vèncer s’aprèn sent derrotat sistemàticament. Pepe Sacristán sap molt bé del que parla quan reflexiona sobre el guanyar i el perdre. El seu pare, el Venancio, el franquisme el va arrencar de soca-rel de la seva humil casa de Chinchón i el va tancar en el penal d’Ocaña. Va ser un perdedor. Però mai un fracassat. «La lucidesa del que se sap perdedor és el que fa un personatge gran». I el contrari és patètic. N’haurien de prendre nota a TV-3.

El més llegit