Qui vegi ‘3 caminos’ sense haver llegit res de la nova sèrie d’Amazon Prime Video s’emportarà una sorpresa quan un dels protagonistes, Álex González, obri la boca. L’actor madrileny que va triomfar amb ‘El Príncipe’ i ‘Vivir sin permiso’ convenç amb el seu paper de bomber mexicà que busca redimir-se emprenent la ruta compostel·lana, una experiència que ell encara té pendent, però que està convençut que farà quan la pandèmia li ho permeti. De moment, ell continua treballant i ja està rodant al costat de María Valverde ‘Somos canciones’, una pel·lícula per a Netflix basada en un llibre d’Elísabet Benavent.
¿El va xocar que li donessin el paper de mexicà?
No li vaig començar a donar importància fins a dos mesos abans de començar a rodar, perquè se’m donen bé els accents i confiava que no em donaria problemes. Però em vaig adonar que és molt difícil aconseguir-ho si no vols caure en l’estereotip. En aquells dos mesos vaig estar al cent per cent escoltant ‘podcasts’, veient entrevistes, pel·lícules i sèries mexicanes. Vaig comprendre que no és només un accent, sinó que t’has d’aproximar a ell com un idioma, i tot influeix: la cultura, la història, la gastronomia...
¿No va tenir ajuda?
Vaig tenir un ‘coach’ i em va ajudar una amiga actriu, Samantha López, fins i tot a reescriure el text, perquè hi ha temps verbals que canvien. Però sobretot va ser estar obsessionat i convèncer-me a mi mateix que era mexicà, així que em passava les 24 hores parlant amb aquest accent.
La sèrie s’ha estrenat, curiosament, quan la pandèmia no permet fer el Camí de Santiago.
Em feia il·lusió participar en aquest projecte per explicar al públic què és el Camí, i en la situació que som ara em sembla més especial encara perquè hi ha molta gent que voldrà fer-ho i no pot, i aquesta és una bona manera de acostar-s’hi. La sèrie no és un documental en el qual veuràs els paisatges, sinó que hi ha una cosa molt especial, que és el factor humà, l’amistat, les trobades, l’analogia amb el camí de cada ésser humà en la vida, que està molt ben reflectit.
Diu que no ha fet el Camí, però el rodatge de la sèrie li ha permès viure mínimament aquesta experiència. ¿L’ha canviat, com asseguren molts pelegrins que li passa a qui viu aquesta aventura?
Sí, el Camí et fa millor persona. Vam estar gravant sis mesos, fent el recorregut des de Roncesvalles a Santiago i Finisterre, i vaig trobar molts moments per a la reflexió, la solitud i el silenci, sense res que et distregui. Ha sigut meravellós connectar amb aquesta intimitat.
El seu personatge, Roberto, experimenta una gran evolució i té poc a veure amb els que havia fet fins ara.
Estic molt agraït a la productora per haver-me permès explorar un altre registre. També va ser molt interessant donar-li visibilitat a una malaltia que jo desconeixia, l’ELA.
¿Va conèixer malalts que han passat pel mateix que Roberto?
Vaig tenir l’oportunitat d’anar a un centre que hi ha a Madrid. Recordo el dia que vaig estar allà. Quan vaig arribar, es va parar l’agenda i tot el que tenia previst per a aquell dia. T’adones de la sort que tenim de tenir salut. Diuen que l’ELA és una malaltia rara, però jo diria que és desconeguda. Era un regal i una responsabilitat poder donar-li visibilitat.
¿En algun moment va témer que l’encasellessin en papers de galant?
Sí, però no m’importava del tot... Al final tu, com a actor, ets la teva pròpia empresa, i si t’ofereixen papers de galant i tu dius que vols fer al contrari en lloc d’explotar les eines que tens, és com que vas en contra teu. Un dels meus referents és Matthew McConaughey i m’encanta com ha portat la seva carrera: dels 30 als 40 va explotar la comèdia romàntica i després, quan ja tenia un nom i volia oferir una altra cosa a la indústria, va canviar de registre.
«És la primera vegada que el meu personatge no explica una història d’amor»
I vostè ha canviat ara de registre amb Roberto.
Sento que aquest personatge m’ha donat l’oportunitat de fer una cosa diferent. «És la primera vegada que no explico una història d’amor. Estic molt content que el conflicte de Roberto en aquesta sèrie hagi sigut un altre.
Durant el rodatge caminaven 15 o 20 quilòmetres al dia. No suposaria un gran problema per a vostè, que fa triatlons...
Sí, faig molt esport, però és un altre tipus de cansament. El que diré em deixarà com un fluix: vaig demanar que em posessin la motxilla el més lleugera possible, al contrari que la meva companya Anna [Schimrigk, l’actriu alemanya que interpreta Jana]. Al final, passàvem hores amb la motxilla penjada durant setmanes i mesos, i havíem d’anar al físio perquè t’acaba fent molt mal l’esquena. Així que quan faci el Camí intentaré que sigui estiu, per poder portar la menor càrrega possible.
És tot un valent llançant-se a fer el Camí de Santiago sent un actor tan conegut.
Les coses tenen la importància que els vulguis donar. ¿Què pot passar? ¿Que algú em demani una foto? Me la faré encantat. Aquest tipus de coses que jo rebo amb moltíssim carinyo i que jo mateix he fet amb persones que admiro formen part d’una cosa que pot ser més superficial, i al Camí de Santiago tothom hi va amb un propòsit molt profund i aquest tipus de coses queden en segon pla.
Vaja, que en la caminada estàs per altres temes...
El Camí et fa adonar-te del que és important i el que no. Jo crec que tots emetem una freqüència, que no és la mateixa quan estàs enfadat o quan estàs alegre. Tot i que comencis el Camí sol, vas connectant amb altres persones perquè les vostres freqüències s’atrauen. És curiós, però hi ha milers de testimonis que parlen que al final aquesta persona tenia un missatge per a tu o tu tenies un missatge per a ella, t’adones que existia una unió i que no ha sigut casualitat que acabeu caminant junts.