Villarejo no és James Bond ni tampoc Filemó

L’excomissari Villarejo fa des de divendres passat que està assegut a la banqueta dels acusats del Jutjat Penal número 8 de Madrid, en el judici que se segueix contra ell, i l’humorista i còmic Joaquín Reyes ja li ha fet la paròdia en ‘El intermedio’ (La Sexta). Abillat amb la seva característica gorra i abraçat sempre a una cartera negra amb misteriosos documents, deia: «He treballat per a tots els governs, el de Felipe, el d’Aznar, el de ZP, el de Rajoy... Gràcies a mi us heu assabentat de mogudes molt grosses. Soc el James Bond espanyol». Com a apunt sarcàstic i còmic és bo. Però el personatge és molt més arborescent. Té raó l’humorista quan diu amb sornegueria que ha treballat per a gairebé tots els presidents. Va començar en els 80 espiant i gravant amb rupestres cassets i vídeos VHS, i ha evolucionat incorporant-hi la formidable tecnologia 5K i el so FLAC i MP3. Però discrepo a definir-lo com l’agent 007 espanyol. No és James Bond, però, compte, tampoc no és el ‘cataplàsmic’ agent de la T.I.A Mortadel·lo. Vist l’enorme nombre de casos en què ha participat i enfangat, el seu és un còctel amb dos ingredients: ‘recontraespionatge’ i benefici propi. Aquí el que és televisivament increïble és que precisament la tele gairebé mai no ha destapat res seriós sobre ell. Les cadenes públiques, amb tantíssims bons periodistes en nòmina, gairebé no treballen la investigació. A tot estirar, quan informen en els telenotícies, es limiten a reproduir parcialment, al seu gust, el camí que han obert els equips d’investigació de diaris en paper o digitals. ¡Ahh! Els departaments d’investigació de les cadenes públiques, en el cas que existeixin, van amb peus de plom. Són tants els principalíssims personatges que han contractat, o s’han relacionat, amb Villarejo, que en les direccions de les teles la por que surtin esquitxats els que les manegen és enorme. Casos Kitchen, BBVA, Tàndem, Dina, els Pujol, Joan Carles I... «El CNI tapava els comptes dels Pujol a Andorra per protegir l’emèrit», va titular el diari ‘Público’, per exemple, després d’haver entrevistat Villarejo. El més singular d’aquesta màquina d’espiar és que treballa la veritat i la mentida amb una habilitat sorprenent. Manipulant el que és fals i el que és cert, et fa uns informes a la carta per llepar-te els dits. Un mateix informe el transforma en inculpatori o absolutori, segons desitgi el client. Només és qüestió de diners.

El més llegit