Treball impecable el de Gonzo en la seva entrevista a Pablo Iglesias (‘Salvados’, La Sexta). No li ha fet un simple retrat, ¡li ha radiografiat fins i tot l’ànima! ¡Ah! Quina interessant confluència i superposició de rajos X, ecografia i TAC, combinats, sobre l’anatomia d’aquest vicepresident tan peculiar, tan heterodox, fins i tot podríem dir tan governamentalment estrany. S’ha de reconèixer, això sí, que Iglesias s’ha deixat. S’ha obert en canal. Cosa que a alguns ha provocat una gran satisfacció i a d’altres, al veure la radiografia del personatge, un horrorós espant. El més comentat ha sigut la comparació que ha fet de la situació de Puigdemont a Waterloo, assimilant-lo a aquella ingent massa de republicans que van haver d’exiliar-se fugint dels afusellaments i matances del dictador Franco; i que molts van acabar amuntegats com pàries en camps de concentració infectes i miserables. Acaba de dir a ‘Tot és mou’ (TV-3) la periodista Cristina Fallarás –que no és precisament una enemiga de Podem– que aquesta comparació que ha fet Iglesias és una barbaritat, i ha afegit: «Una cosa és anar a viure fora i una altra haver d’anar-se’n fora per poder continuar viu. Hauríem de recordar Machado, creuant la frontera caminant, camí de Colliure, amb els peus ensangonats». Ha sigut un apunt molt encertat.