Ha tornat ‘Cuéntame...’ Vint anys seguits els contemplen. Han arrencat executant una el·lipsi en el temps, una d’aquestes piruetes sobre el curs natural dels anys, i ens han col·locat Antonio Alcántara en ple 2020, o sigui fa un mes, a l’uci d’un hospital, infectat pel virus. Ha sigut una incrustació breu, al principi, posada amb calçador, segurament improvisada, perquè el capítol de veritat, la trama de veritat, discorre el 1992. A TVE-1 són molt aficionats a aquests jocs malabars amb el túnel del temps. Recordin la sèrie ‘El Ministerio del Tiempo’, on els actors passen contínuament d’un segle a l’altre, i continuen amb el mateix aspecte i fins i tot s’emporten el telèfon mòbil a la cort de Felip II. Cal anar amb compte amb aquests saltirons tan enginyosos. Aquest primer capítol de la nova temporada de ‘Cuéntame...’ –que discorre com ja els he dit durant el 1992– acaba amb un cotxe envestint Antonio Alcántara. Queda estirat al carrer. Han pretès deixar-nos amb l’insuportable dubte, el dolorós ‘suspens’ de no saber si Antonio ha mort o no ha mort. Però és clar, com que ja ens han explicat que està ingressat en un hospital en ple 2020, el suspens queda sense efecte: no pot haver mort el 1992. La longevitat dels Alcántara també és un altre gloriós misteri. De vegades una mica hilarant, francament. Segons la mateixa sèrie Antonio va néixer al poble de Sagrillas el febrer de 1926. O sigui que l’Antonio del 2020 té 95 anys exactament. Malgrat els ímprobes esforços dels serveis de maquillatge i caracterització, no ho sembla.