Ha sigut entrevistat a ‘El hormiguero’ (Antena 3 TV) el presentador i director de l’informatiu actualment amb més audiència del telehipòdrom estatal, Vicente Vallés (Antena 3 Noticias, 21 hores). I Pablo Motos li ha llançat aquesta pregunta: «¿Què sents quan algun sector et diu que ets un fatxa? Ben mirat és una pregunta que també me la podria fer a mi mateix». I Vallés va contestar: «No sento res en especial. Quan fas una feina en públic hi ha gent que avui els agrada perquè senten el que volen sentir, i demà els disgusta perquè han sentit el que no els agrada sentir». ¡Ah! És interessant que es parli obertament de l’apel·latiu fatxa. S’ha utilitzat tantes vegades, i des de fa tant temps, per agredir el que no pensa com tu que ja el 1944 George Orwell advertia: «Tal com s’utilitza la paraula feixista, ha arribat un moment que ha quedat pràcticament desproveïda de sentit». ¡Ahh! Han passat més de 70 anys d’aquesta advertència ‘orwel·liana’, i l’abús de la paraula fatxa o feixista com a insult l’han trivialitzat. L’han deixat a l’altura de quan resulta que la teva mare és una santa però et diuen fill de puta. La tele ha ajudat molt a la banalització d’aquest apel·latiu. En els soliloquis suposadament informatius, en els debats, i en les tertúlies, és constant. S’utilitza sobretot quan falten arguments i es vol liquidar ràpidament els que sustenten idees diferents de les teves. Deixes anar un ¡fatxes!, o un ¡feixistes!, si pot ser amb gestualitat teatral afegida, i queda l’assumpte llest. També hi ha molt d’odi en aquest apel·latiu. Hi ha qui ha fet, i fa, de l’odi, un argumentari i una construcció política. Ben impulsat des d’un mitjà tan potent com la televisió, s’aconsegueix que l’odi qualli en la ciutadania.