En el programa ‘Està passant’ (TV-3) s’han preguntat si Laura Borràs serà, o no serà, una marioneta, un titella, de Carles Puigdemont. És una pregunta oportuna. I el selecte i refinat analista Marc Giró li ha transmès a la senyora Borràs algunes consideracions a fi d’ajudar-la en la seva nova navegació política. Li deia: «No siguis la marioneta de Puigdemont, estimada Laura, que no et passi allò de ‘Darrere d’un gran home que viu a Waterloo hi ha una dona com Quim Torra’. ¡Laura, tu has de ser la nostra Margaret Thatcher! Agafa el telèfon, truca a Waterloo, i digues-li: ‘Carles, carinyo, se t’ha acabat el bròquil’». ¡Ahh! Delicioses advertències. Però no sé si la senyora Borràs estava al cas del que li suggeria Giró. Lidia Heredia li ha fet una entrevista a ‘Els matins’, i li va preguntar, i repreguntar, una vegada i una altra: «¿Té clar quin lloc ha d’ocupar Puigdemont en les llistes de JxCat?». I ella contestava: «Jo ho tinc claríssim. Però és ell que ha de decidir vol quin lloc ocupar. ¡És el president! Per als que hem entrat en política sota el seu guiatge ¡ell és el múmero u!». Però no hi va haver manera que la senyora Borràs concretés el lloc que ha d’ocupar, malgrat tenir-ho «claríssim». Home, aquesta ambigüitat no és estranya. Des que va començar tot això, Waterloo mou els fils. Recordin com dibuixaven a Polònia Quim Torra: com el ‘botones Sacarino’ de Puigdemont. O sigui, un titella.