Del cop televisiu mundial que ha significat la notícia de la mort de Diego Armando Maradona cal ressaltar les paraules, entre llàgrimes, del seu amic i gran porter, Jorge D’Alessandro, en el programa especial que va fer Josep Pedrerol a La Sexta (‘El Chiringuito de Jugones’). D’Alessandro, sanglotant, deia: «Diego representa el futbol pobre. M’hi identifico. Vam començar del no-res.  Jugàvem amb les sabatilles trencades. Ara el futbol és de piscifactoria. Ara tot és artificial, fins i tot l’herba. És el progrés, d’acord, ¿però aquest és el futbol de veritat? Diego va humanitzar el futbol, i va humanitzar també l’altra part de la seva vida, aquesta part en la qual es va equivocar, sí, es va equivocar per això, perquè era humà». Va ser una intervenció molt emotiva, i molt precisa. També Francesc Garriga va fer un ‘Onze’ especial a Esport3. Allà Xavi Torres va verbalitzar una valenta denúncia sobre com va ser tractat Maradona pels alts capitostos que manegen el món del futbol: «Si un poeta dona positiu per dopatge ningú el retira de la poesia. Si un músic dona positiu per dopatge no el retiren de la música. El món del futbol, quan Maradona dona positiu per dopatge, el que va fer és treure-li el futbol.  No ho puc entendre. El van enfonsar». Té tota la raó Xavi Torres.