Es pregunta aquesta setmana l’humorista Quequé a LocoMundo (Movistar+) què passa amb els ciutadans que no encaixen en el disseny de les autonomies. Deia: «Si un ha nascut posem per cas a Extremadura, de pares andalusos, i viu a Castella i Lleó i treballa a Madrid ¿de quina autonomia és?». ¡Ahh! La pregunta és transcendent. Disset autonomies, dues ciutats autònomes, parlaments, administracions, banderes a dojo, i resulta que submergit en aquest desplegament autonòmic tan aparentment magnífic pots acabar sent un apàtrida, un pària, un errant, un rodamon. Quequé (Héctor de Miguel Martín) té un enginy singular. A més d’humorista té un punt de filòsof de rodalia interessantíssim. ¿Què és una autonomia?, es preguntava circumspecte. I concloïa: «És com donar voltes amb un cotxe elèctric pel garatge fins on arribi el cable». No està mal vist. Al final va arribar a la conclusió que l’Estat hauria d’instituir una nova autonomia: l’autonomia sense territori, un lloc buit, on no hi ha ni bandera, però això sí, amb un únic edifici:  El Corte Inglés. ¡Ah! Aquest apunt em sembla molt lúcid: tota autonomia que no tingui El Corte Inglés és una autonomia de segona. A Catalunya, i per reacció a la inversa, n’haurien de prendre nota els devots constructors del procés.  A Anglaterra tenen Harrods, i a França, La Samaritaine –tot i que estigui tancada per remodelació des del 2005–, però aquí, des que va desaparèixer Casa Jorba el 1963, no tenim uns grans magatzems ‘autèntics i nostrats’. És una ‘estructura d’Estat’ imprescindible.