En el debat posterior a l’emissió de la sèrie ‘Hit’ (’¿Quién educa a quién?’, TVE-1) estava aquesta setmana, entre els contertulians i opinants, el protagonista de la sèrie, l’excel·lent actor Daniel Grao. Abordaven la nova llei d’educació, també anomenada ‘llei Celaá’. I Grao, que va néixer a Catalunya, concretament a Sabadell, va explicar que la seva llengua materna és el castellà, que sempre va parlar en castellà, que mai va tenir cap contrarietat a l’escola, ni amb els seus companys ni amb els seus professors, però va advertir: «El problema va ser quan vaig començar a fer els meus primers treballs a TV-3. L’accent no el posaven en la qualitat interpretativa sinó en com deia les ‘esses’. Era un maneig polític de l’idioma. De fet vaig haver de venir a treballar Madrid per això». Home, a Daniel Grao l’he seguit i el segueixo en moltes de les seves pel·lícules i sèries. És un actor que admiro enormement. És excel·lent. Però ara crec que s’equivoca. Aquesta vegada em toca sortir en favor de TV-3. Sobre el tema de la llengua hi ha una qüestió fonamental que he repetit aquí moltes vegades: si a Catalunya no es recolza i defensa l’ús del català, ¿on ho faran? ¿A Pamplona? TV-3 és una cadena en llengua catalana. És lògic que extremi la cura d’aquesta llengua. No em trobaran a mi a la trinxera oposada. El català, amb tots els seus arborescents i sonors accents –el de Lleida, el de Girona, el de les terres de l’Ebre...–, és la base lingüística d’aquesta cadena. De manera que no s’hauria d’estranyar Grao que per treballar a TV-3 sigui necessari conèixer i utilitzar perfectament aquest idioma.